Arxiu d'etiquetes: Vilassar de Dalt

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).

Feliu de la Penya i Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851)

Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya.

Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra.

El 1837 publicà a Sevilla una novel·la anti-romàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic “El Fénix”.

És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856).

Feliu de la Penya i Picart, Salvador

2 Respostes

(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)

Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.

Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.

Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.

Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.

Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.

Fàbrega i Grau, Àngel

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Clapés i Puig, Aleix

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 10 setembre 1846 – Barcelona, 17 desembre 1920)

Pintor. Es formà primer a Barcelona amb Claudi Lorenzale, i després a París amb Carrière.

Es dedicà al retrat i a la pintura de tapissos.

Bordoy i Torrents, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1877 – Badalona, Barcelonès, 25 desembre 1951)

Historiador de la filosofia. Especialitzat en el Pròxim Orient. Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia (1923).

Després de la guerra civil, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona.

Col·laborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge“ (1926). Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals (1901) i Els Pobles d’Orient (1919).

Bruquetas i Lloveras, Mercè

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1925 – Barcelona, 23 novembre 2007)

Actriu. A la dècada del 1950 va entrar a la companyia del Teatre Romea. El 1959 obtingué el premi d’interpretació al cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina.

De les seves nombroses interpretacions, tant en el teatre com en la televisió, destaquen El hombre, la bestia y la virtud, de L. Pirandello, Alló que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Com si fos un tros de vida, d’Eduard Criado, El embrujado, de Valle Inclán, els monòlegs escrits per a ella per Carles Valls Mercè dels uns, Mercè dels altres (amb el qual va guanyar el premi Margarida Xirgu el 1977) i La Dolça de les Tàpies, de C. Valls.

També ha col·laborat en la ràdio i la televisió.