(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 9 agost 1909 – Barcelona, 24 desembre 1985)
Pintor. Conreà el paisatge en teles de proporcions reduïdes.
Amat i Rosés, Manuel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vilanova i la Geltrú (nascuts a)
Hurtado i Miró, Amadeu
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 gener 1875 – Barcelona, 11 febrer 1950)
Advocat i polític. Milità en el catalanisme, participà en el moviment de Solidaritat Catalana i fou elegit diputat a corts per Terrassa; fou un dels líders de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1907-10) i col·laborador destacat d’“El Poble Català” i “La Publicidad”.
Com a jurista rellevant fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1922-24).
Proclamada la República, fou nomenat conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya (1931) i intervingué en l’elaboració del projecte de l’Estatut. Fou novament diputat el 1931 i nomenat delegat a la Societat de Nacions. Més tard, s’afilià a Acció Catalana Republicana.
L’any 1934 intervingué en la defensa de la llei de contractes de conreu davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
El 1939 s’exilià a França i residí a Perpinyà.
En els anys 1956-57 li foren publicats a Mèxic els dos primers volums de les seves memòries: Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps. El tercer i darrer volum fou editat a Barcelona (1968).
Milà i Romeu, Leonora
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 març 1942 – )
Pianista i compositora. Deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes, debutà com a concertista quan només tenia 13 anys amb una gira de concerts per Suïssa, Alemanya i Anglaterra amb la London Philarmonic Orchestra.
La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat bàsicament a l’estranger i ha enregistrat una veintena de discs amb obres dels principals compositors clàssics i contemporanis.
Com a compositora, és autora d’obres per a piano i orquestra i música escènica. Entre les seves creacions sobresurten l’òpera Woyzeck and Marie i el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a San Petersburg el 8 d’agost de 1994 i presentat a Barcelona pel Ballet Estatal del Teatre Mussorgskij l’any 1996, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu.
Font i Gumà, Josep
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 gener 1859 – 4 juliol 1922)
Arquitecte i col·leccionista. Fou deixeble d’Elies Rogent i obtingué el seu títol professional el 1885.
És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú (1893), de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i de la fàbrica Pirelli de Vilanova i la Geltrú. El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès.
Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable col·lecció de ceràmica catalana dels segles XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona a canvi de la restauració del castell de la Geltrú. El 1905 publicà el seu important estudi titulat Rajoles d’art vidriades catalanes i valencianes, amb il·lustracions pròpies. El 1922 fou nomenat acadèmic de Sant Jordi.
Ferrer i Vidal, Josep
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 juliol 1817 – Barcelona, 9 octubre 1893)
Fabricant de teixits i economista. Fill de Josep Antoni Ferrer i Roig. Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador. D’origen modest, el 1857 pogué muntar una petita indústria i aviat es convertí en un dels fabricants més forts del país. Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i fou present a les accions més rellevants que protagonitzà la burgesia catalana de la seva època.
Viatjà per Anglaterra i França, d’on importà innovacions tecnològiques. Figurà entre els fundadors de l’Ateneu Català (posteriorment Ateneu Barcelonès) i entre els organitzadors de l’Exposició Catalana del 1871 i de la Universal de Barcelona del 1888. Fou un destacat proteccionista, intervingué en les discusions del senat sobre reformes i tractats aranzelaris, així com en diverses comissions i en actes, en els quals defensà els interessos fabrils catalans.
Per a la història econòmica, tenen un cert interès les seves Conferencias sobre el arte de hilar y tejer en general y especialmente sobre el hilar y tejer el algodón… (1875) i les Consideraciones sobre la crisis econòmica europea (1879). La resta dels seus escrits és útil per a resseguir la història aranzelària. Fou pare de Lluís Ferrer-Vidal i Soler i del primer marquès de Ferrer-Vidal.
Dades dels Països Catalans 