Curs d’aigua intermitent, afluent esquerrà de l’Ebre.
Es forma als contraforts occidentals de serra la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles, i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
(Solsonès)
Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l’any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, aigua d’Ora, aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca.
Limita amb el Berguedà (est) i amb l’Alt Urgell (nord).
Accidenten la part central les serres de Busa i dels Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli de població, Sant Llorenç de Morunys, emplaçat en una clotada on s’ha estès la principal àrea de conreus.
Riu, afluent per la dreta de l’alt Segre.
Neix a les muntanyes d’Andorra limítrofes amb la Cerdanya, prop dels estanys de Vallcivera.
Forma la vall de la Llosa i desemboca, prop de Martinet, al Segre.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs.
És formada pel riu de Viu, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d’Erta i del torrent de Peramea.
Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert).
Afluent esquerrà del Ter, que neix a la subcomarca d’Olot, al peu de la serra de Finestres, i que, seguint la direcció nord-oest – sud-est del horst tectònic, corre al peu de Rocacorba, paral·lelament a la vall d’Hostoles.
Travessa la part occidental del Gironès, entre la serra de Ginestar i el puig d’Entreperes, fins a desguassa al Ter, aigües amunt de Girona.
Forma la vall de Llémena, el fons de la qual és cobert de materials basàltics procedents dels corrents de lava compacta dels volcans propers.
La vall és aprofitada per a l’establiment de nuclis de població dedicats a l’agricultura, afavorida per l’abundància d’aigua i la bona qualitat dels sòls volcànics.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Curs d’aigua intermitent, format per dues branques, l’una procedent del coll de Fatxes i l’altra de la serra de Llaberia, entre aquesta serra i les muntanyes de Vandellòs s’estén la vall de Llastres, formada per aquest riu.
Separa els termes de Pratdip i de Mont-roig. Desemboca al mar a llevant de l’Hospitalet de l’Infant, al golf de Sant Jordi.
(Berguedà)
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament pre-pirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit est-oest, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (est) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat.
La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, també ha estat inclosa en la vall de Lillet.
Poble (1.431 m alt) i antic municipi (31,67 km²), que el 1973 forma el nou.
El poble està situat en un turó a la dreta de la vall de Josa, controla la pista de Gósol a Tuixén, a l’altra banda de la qual, en un coster dominat pel Cadinell, hi ha l’església parroquial de Santa Maria, anomenada el Castell.
Vall tectònica de la serralada Transversal, seguint la direcció nord-oest – sud-est, paral·lela a la vall de la Llémena, corresponent a la fossa que ha enfonsat el horst septentrional format per les serres del Corb, Finestres i Rocacorba; per la banda meridional limita amb els cingles d’Aiats i i el Collsacabra.
És solcada pel riu Brugent, afluent del Ter, que segueix la falla endinsat en el corrent basàltic que cobreix el fons de la vall, i vora el qual s’estenen els conreus de secà (cereals i farratge).
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Dades dels Països Catalans 