Vall tributària de l’Unyòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Usets (2.512 m alt), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc de Montoliu (2.689 m alt), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de la Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2.360 m alt, hi ha l’estany de Montoliu.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Santuari i hospital (1.645 m alt) de l’antic terme de Salardú, situat a la vall de Montgarri, d’origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s’inicia aigües amunt del pla de Beret, i s’introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d’Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs.
L’economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.
(Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona)
Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis.
Forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
Circ glacial, situat a l’est del massís de la Maladeta i a l’oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça.
La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt).
Hi neix la Noguera Ribagorçana.
(o de Carme) Afluent dretà de l’Anoia.
Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).
(Noguera)
Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l’anticlinal del Montsec.
El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre.
L’economia es basa en l’agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà.
(o Santa Maria de Matamala) Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.
L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.
En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), avui enderrocat, erigit a mitjan segle IX amb el nom de Sant Andreu de les Maleses, al centre de la vall de les Maleses.
S’hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.
Curs d’aigua intermitent de la comarca.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp.
