Arxiu d'etiquetes: valls

Gràcia, santuari de -varis geo-

9 Respostes

Gràcia  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.

Gràcia  (Biar, Alt Vinalopó)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.

Gràcia  (Cinctorres, Ports)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.

Gràcia  (l’Escala, Alt Empordà)  Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.

Gràcia  (Llucmajor, Mallorca Migjorn)  Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.

Gràcia  (Maó, Menorca)  Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.

Gràcia  (les Oluges, Segarra)  Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.

Gràcia  (Santa Susanna, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.

Gràcia  (Sitges, Garraf)  Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.

Gràcia  (Vila-real, Plana Baixa)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).

Gerber, estany

4 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o de Sant Gerber)  Estany d’origen glacial (2.270 m alt), a la capçalera de la vall d’Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saboredo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.

Gavarresa, riera

27 Respostes

(Osona / Bages)

Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l’altiplà del Lluçanès, on rep la riera d’aquest nom.

En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l’oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l’altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d’Oló, s’obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles.

Salva un desnivell aproximat d’uns 700 m (500 m dintre d’Osona), i forma la vall Gavarresa, ampla i de vessants suaus.

Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona.

Fosca, vall -Pallars Jussà-

46 Respostes

(Pallars Jussà)

(o de Cabdella)  Vall, excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera.

És una vall d’origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d’altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d’Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional.

El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa.

La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. Turisme rural. L’agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví.

És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell.

Enllaç web: Vall Fosca

Estremera, serra

1 Resposta

(Queralbs, Ripollès)

Alineació (1.945 m alt), que separa la vall del Rigard de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs.

Espot, vall d’

28 Respostes

(Espot, Pallars Sobirà)

Vall del Pirineu, que separa els massissos de Ratera, Saboredo i Bassiero, dels de Subenuix, els Encantats i el pui de Linya, i s’estén des de la Noguera Pallaresa fins al portarró d’Espot, paral·lela al Pirineu axial.

És una vall lateral, excavada per una gelera i suspesa uns 300-400 m sobre el curs de la Noguera Pallaresa. La part alta forma part del parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.

És drenada pel riu Escrita, afluent de la Noguera Pallaresa, que prové de l’estany de Sant Maurici.

Espills

5 Respostes

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.077 m alt), de l’antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Escós

4 Respostes

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.

L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.

Escart

6 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.

Escales, pas d’ -Alta Ribagorça-

5 Respostes

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.

Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.

El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.