(o de Sant Gerber) Estany d’origen glacial (2.270 m alt), a la capçalera de la vall d’Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saboredo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.
Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l’altiplà del Lluçanès, on rep la riera d’aquest nom.
En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l’oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l’altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d’Oló, s’obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles.
Salva un desnivell aproximat d’uns 700 m (500 m dintre d’Osona), i forma la vall Gavarresa, ampla i de vessants suaus.
Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona.
(o de Cabdella) Vall, excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera.
És una vall d’origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d’altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d’Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional.
El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa.
La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. Turisme rural. L’agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví.
És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell.
Enllaç web: Vall Fosca
Alineació (1.945 m alt), que separa la vall del Rigard de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs.
Vall del Pirineu, que separa els massissos de Ratera, Saboredo i Bassiero, dels de Subenuix, els Encantats i el pui de Linya, i s’estén des de la Noguera Pallaresa fins al portarró d’Espot, paral·lela al Pirineu axial.
És una vall lateral, excavada per una gelera i suspesa uns 300-400 m sobre el curs de la Noguera Pallaresa. La part alta forma part del parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.
És drenada pel riu Escrita, afluent de la Noguera Pallaresa, que prové de l’estany de Sant Maurici.
Poble (1.077 m alt), de l’antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard.
Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l’oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.
Dades dels Països Catalans 