(València, 1758 – 11 novembre 1802)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou elegit membre el 1793. Era imatger de molta fama i molt destre en l’escultura decorativa.
Esculpí l’altar major de l’església de Sant Esteve i els Sants Joans de l’església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra.
(Sòria, Castella, segle XV – València ?, després 1532)
Impressor. Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n’anà a Valladolid (1502), s’establi a València fins al 1532.
El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas, una de les primeres edicions en llengua castellana a València. Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 (1511), Lo quart del Cartoixà (1514), versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum (1514), profusament il·lustrat, la Vira Christi, d’Isabel de Villena (1514), la segona edició del Cancionero general (1514) i el Libro del juego de las suertes (1515), també molt il·lustrat.
El 1518 es traslladà a Múrcia, i tornà a València el 1520. Entre les seves darreres produccions figuren versions castellanes de llibres d’Erasme i de Lluís Vives.
(País Valencià, segle XIV – València, segle XV)
Orfebre. Actiu a València del 1378 al 1430. Gravador d’encunys a la seca de València (1399), amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València (1423).
És autor del reliquiari del rei Martí I l’Humà i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons IV el Magnànim.
(Fortaleny, Ribera Baixa, 25 octubre 1905 – València, 4 gener 1995)
Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat (1951-67).
És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).
(Dénia, Marina Alta, 12 agost 1891 – València, 2 abril 1952)
(Antoni Montón i Corts) Cantant. Es formà musicalment a Barcelona.
Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més.
Després d’una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.
(València, 8 desembre 1868 – 29 gener 1950)
Arquitecte. Graduat el 1891, treballà a Barcelona i des del 1900 a València, d’on fou arquitecte municipal.
Del volum de la seva obra, influïda per Violet le Duc i per l’arquitectura de Domènech i Montaner, cal esmentar: el pla general de la ciutat de València, alguns edificis de la mateixa ciutat i l’institut oftalmològic del doctor Viciano a Algemesí.
(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)
Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.
(Camarena de la Sierra, Aragó, 16 febrer 1777 – València, 29 novembre 1854)
Historiador. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S’exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona.
El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València.
Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849).
(València, 1560 – 1611)
Matemàtic i naturalista.
Publicà, diverses obres, entre elles un Lunario y pronóstico perpetuo (1594), que fou reimprès moltes vegades fins a mitjan segle XIX i esdevingué un dels llibres més populars impresos en llengua castellana, un Libro de fisonomía natural (1598), també reimprès diverses vegades, resum dels coneixements de l’època en ciències naturals, que fou traduït al francès (1621) i al portuguès (1815), i Aritmética práctica (1604).
(València, 16 març 1775 – segle XIX)
Oficial de l’armada.
Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.
Dades dels Països Catalans 