(València, 1841 – )
Organisme d’assistència social dependent de la diputació provincial de València.
Malgrat els intents de la Societat Econòmica dels Amics del País a la darreria del segle XVIII, no fou fundada fins al 1841 i instal·lada a l’antic convent de la Corona, refet per l’arquitecte Joaquim M. Belda.
Actualment és un centre cultural on hi ha diverses institucions culturals de la diputació.
(València, gener 1964 – )
Publicació setmanal de butxaca, escrit en castellà amb alguns continguts en català. Fundada per Enrique Pastor, Manuel Mantilla, José Aibar i Julio Guardiola. Ofereix l’actualitat cultural i d’espectacles del País Valencià.
A diferència d’altres cartelleres, s’ocupa de les manifestacions culturals i sociopolítiques de la vida valenciana (cinema, teatre, gastronomia, vida política, societat, etc) amb un enfocament viu i progressista i amb contingut crític i sentit de l’humor.
Des del 1980 José Vanaclocha n’és el director i té un tiratge de 15.000 exemplars.
(València, 1539)
Poema d’Ausiàs Marc. En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada de Càntica espiritual, que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes.
És una llarga oració, composta de 224 versos sense rima, on el poeta s’adreça a Déu en segona persona i li expressa les seves temors i la tebiesa de la seva fe i li suplica apassionadament que li transmeti el seu amor.
L’accent sincer, la rigor de la construcció i fins i tot la força del pensament i de l’expressió en fan una de les obres cabdals de la poesia catalana.
(València, 5 març 1932 – 29 setembre 1934)
Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment.
Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi col·laboraren importants intel·lectuals valencians de l’època.
Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País Valencià, així com de suport a les iniciatives i a les entitats de caire cultural. Tot i que les seves pàgines acolliren alguna forta polèmica sobre el pancatalanisme, hi predominà el criteri d’acostament polític al Principat.
El setmanari arribà al número 133, i deixà d’aparèixer arran de la repressió subsegüent als fets del Sis d’Octubre.
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València. Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb que Jesucrist instituí l’Eucaristia.
Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya (Aragó), els monjos del qual la cediren a Martí I l’Humà el 1399, i el 1437 fou donada per Alfons IV el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitat propis.
En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-la també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals.
Sota la seva advocació fou creada la Germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa de València.
(València, 1695 – 1747)
Repertori bibliogràfic d’escriptors valencians. Redactat pel trinitari Josep Rodrigues. L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor (1703) la impressió era ja pràcticament acabada (només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndics i els indexs).
Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan ja hom anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia de Vicent Ximeno. La Biblioteca Valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls.
Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans.
(València, 1827 – 1830)
Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just Pastor Fuster i Taronger en dos volums. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno.
Inicialment volia ésser un complement d’Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodrigues.
L’aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d’aspectes és encara un text insuperat.
Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part.
(València, 8 gener 1985 – )
(o Biblioteca Valenciana) Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre el País Valencià.
El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (segle XVI), en el qual, a partir del 1980, s’inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca.
Enllaç web: Biblioteca Valenciana
(València, segle XV – )
Biblioteca pública. Depèn de l’ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al segle XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d’Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del segle XX.
Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep Enric Serrano i Morales (la més important), s’aconseguiren col·leccions especialitzades.
Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins.
(València, 1785 – )
Biblioteca pública, radicada a l’edifici universitari. Fou fundada per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Bayer, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789.
El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat.
Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres, i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella.
Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria que havien estat dels reis catalano-aragonesos de Nàpols.
Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló (Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño (Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).
Enllaç web: Biblioteca de la Universitat de València
Dades dels Països Catalans 