(València ?, segle XV – segle XVI)
Eclesiàstic i apologista. Mestre en arts i en teologia.
Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria (València 1502), i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist, amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” (València 1520).
(València, segle XVI)
Humanista. Es formà a Bolonya.
És autor d’un repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes: Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis (1596).
(València, segle XIII – segle XIV)
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).
És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Família de comerciants i polítics, establerts a València. A la darreria del segle XVIII crearen una xarxa comercial que s’escampà per Europa.
Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el Païs Valencià. Coneguts, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis.
L’origen d’aquest llinatge fou Vicent Bertran de Lis i Thomas.
(València, segle XV)
Orfebre. Són obres seves les concòrdies del convent de la Mercè i de l’església de Sant Miquel (1494) de la capital valenciana.
(València, segle XV – segle XVI)
Cronista. Justícia criminal de València (1526). Generós; participà en la sufocació de la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà (1526).
Deixà inèdita una relació dels fets esdevinguts a València durant les Germanies.
(València, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim com a falconer major. L’acompanyà a diversos fets d’armes d’Itàlia, des de l’expedició que sortí el 1420 cap a Sardenya i Còrsega.
El 1432 fou un dels comandants de l’atac a l’illa de Gerba que dirigí Ramon de Perellós. L’any següent fou promogut a lloctinent del virrei de Nàpols, quan fou investit d’aquest càrrec Ramon Boïl. El 1435, amb el rei, caigué presoner a la batalla naval de Ponça.
Arnau de Bardaixí (Aragó, segle XIV) Comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella.
Arnau de Bardaixí (Aragó, ?, segle XIV – segle XV) Noble. Participà al Parlament aragonès d’Alcanyís, durant l’interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d’elecció del nou monarca que calia designar.
Balasc de Bardaixí (Ribagorça, segle XIV) Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons.
Bernat de Bardaixí (Ribagorça, segle XIV) Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara.
Francesc Joan Bardaixí (València, segle XVI) Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566).
Joan de Bardaixí (Ribagorça, segle XVI – vers 1588) Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580.
Pere de Bardaixí (Aragó, segle XV) Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460.
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
(València, segle X – segle XI)
Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana.
Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del segle XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid.
Dades dels Països Catalans 