Arxiu d'etiquetes: València (bio)

Balaguer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Baguer i Oliver, Josep Joan Antoni

2 Respostes

(València, segle XVIII)

(o Balaguer)  Metge. Estudià medicina a la universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina.

El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i, el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ésser el tercer volum.

Aventurer, Guillem

Deixa un comentari

(València ?, segle XIV – segle XV)

Metge. És autor d’Antidotarium seu practica medicinae, resum de l’ensenyament que havia rebut a Bolonya.

Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores.

Armengol, Eliseu

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Poeta en català i en castellà. Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València.

Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata.

És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.

Arcaina, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Metge. Jesuïta. Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia.

Antist, Bartomeu

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.

La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.

Anglès, Guillem

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València ?, segle XIV)

Frare dominicà. Fou lector de teologia a la universitat de València.

És autor d’una Expositio de ordine Missae.

Andreu, Pere Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Doctor en teologia i dret. Canonge de València i ardiaca de Morvedre, d’on percebia les primícies.

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a que los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interès, ni creiximònia alguna (València, 1605).

Fou conegut també per Perandreu.

Almudévar, Onofre

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del segle XV precedit d’un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo.

És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).

Al-Iasaa al-Gafiquí

Deixa un comentari

(València, segle XII – 1179)

Historiador àrab.