Arxiu d'etiquetes: urbanistes

Giralt i Casadesús, Ricard

4 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)

Arquitecte i urbanista.

Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.

Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.

D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).

Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).

Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat.

Garriga i Roca, Miquel

1 Resposta

(Alella, Maresme, 16 gener 1808 – Barcelona, 14 octubre 1888)

Arquitecte i urbanista. Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l’eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s’unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu.

Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854).

Galí i Camprubí, Elisabeth

1 Resposta

(Barcelona, 19 abril 1950 – )

Dissenyadora, arquitecta i paisatgista. Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982. La seva obra es vincula estretament a Barcelona.

Entre les primeres obres destaquen les realitzades, en col·laboració, al Parc de Joan Miró (1982-89) i la Biblioteca Joan Miró (1984-90).

També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera (1984-86), el Parc del Migdia i el Sot del Migdia (1988-92), la façana i nou accés al cementiri (1991-92) i el conjunt de nous accessos a la muntanya (1991-92).

Fou guardonada amb el premi FAD 1984 pel seu nou fanal Lamparaalta.

Després desenvolupà diversos projectes a Holanda, país on el 1999 rebé el Premi Nacional d’Urbanisme.

Fàbregas i Vehil, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – l’Havana, Cuba, 19 març 1983)

Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d’arquitectes catalans que representaren l’aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país.

La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d’urbanisme extensiu i col·lectivitzat.

El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya.

És autor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana (1937).

Acabada la guerra civil espanyola, s’exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l’Havana.

la Ciutat de Repòs i de Vacances

Ciutat de Repòs i de Vacances, la

6 Respostes

(Baix Llobregat, 1931 – 1936)

Projecte del GATCPAC per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC (1934) incorporà els seus principis.

Preveia cinc zones: de banys, esports i cinema a l’aire lliure; d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping, pavellons escolars; de residència (hotels, cases de vacances, colònies escolars); de cures de repòs (hotels, sanatoris); de conreu, comuna a les anteriors.

La cooperativa formada per a realitzar el projecte era patrocinada per la Generalitat i nombroses entitats catalanes.

Les obres foren iniciades amb la dessecació dels aiguamolls i la prolongació de la Gran Via, però la guerra civil truncà el projecte.

Cantallops i Valeri, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1934 – )

Arquitecte. Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional.

Ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic.

Botey i Gómez, Josep Maria

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 19 maig 1943 – )

Arquitecte i urbanista. Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins al 1984 formà equip amb Andreu Bosch i Lluís Cuspinera. Junts feren l’edifici del Museu de Granollers (1971), l’institut de batxillerat de la Garriga (1982) i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat (1981).

Individualment és autor del projecte d’un teatre-auditori per a l’ajuntament de Granollers i de la seu de l’Institut Català del Sòl. També ha realitzat treballs de restauració per al Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona, muntatges d’exposicions i escenografies.

Batlle i Durany, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1956 – )

Arquitecte i paisatgista. El 1981 fundà un estudi amb Joan Roig i Duran, amb qui realitzà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol (1981-87).

Han dissenyat diversos espais urbans, com el parc de la Pegaso (1982-87) i el parc del Nus de la Trinitat (1989-92), a Barcelona, el parc de Catalunya a Sabadell (1985), el parc Central a Sant Cugat (1987-92), el passeig marítim d’Alcúdia (1997-99) i l’àrea de vianants del centre de la ciutat d’Amiens, a França (1990-92).

El 1996 guanyaren el concurs internacional per a l’ordenació de l’entorn de l’estadi del Futbol Club Barcelona, organitzat per la UIA. Han obtingut el premi FAD pel disseny del fanal Via Làctia (1991).

Entre els seus projectes destaquen l’àrea de repòs de muntanya als llacs de Malniu, a la Baixa Cerdanya (1991-94), la biblioteca Sallent (1989-92) de l’antiga fàbrica Torres i Amat, el pont sobre el Besòs (1986-89) i la seu central del RACC (1989-96), aquestes dues a Barcelona.

Baldrich i Tibau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 12 juliol 1911 – Barcelona, 1966)

Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc.

Baixeras i Roig, Àngel Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 6 novembre 1892)

Arquitecte i urbanista.

Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l’expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l’obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga.

Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.