(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)
Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.
Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.
(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)
Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.
Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.
(Tortosa, Baix Ebre, 13 desembre 1829 – 27 novembre 1885)
Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa.
Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local “La Voz del Progreso”.
Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).
(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)
Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.
El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.
A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.
(Torà, Solsonès, 16 desembre 1798 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1858)
Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera.
Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).
Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal.
Malalt, tornà a l’estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 abril 1836 – 25 gener 1909)
Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867).
Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc.
Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús (1883-84), dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans.
El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol.
El 1930 li fou iniciat el procés de beatificació a Tortosa.
(Tortosa, Baix Ebre, 1510 – vers 1574)
Escriptor i humanista. Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig.
Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfama, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat.
Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana.
Autor de l’obra més original del segle XVI, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, comentaris crítics i de caràcter molt erudit en els quals, en un estil àgil i directe, defensa Tortosa, Catalunya i la llengua catalana contra les acusacions fetes per la guerra sostinguda contra Joan II.
(Catalunya, segle XIII – Tortosa ?, Baix Ebre, 1306)
Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa (1272), substituint Bernat d’Olivella.
A partir de 1277, amb els juristes Ramon de Besalú i Domènec de Terol, formà la comissió que redactà el Llibre dels Costums de Tortosa. Col·laborà a l’organització de la conquesta de Menorca (1287).
A la seva mort, fou succeït per Dalmau de Montoliu, traspassat abans de prendre possessió.
(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)
Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.
(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)
Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.
Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.