Arxiu d'etiquetes: torrents

Vilanova de l’Aguda (Noguera)

12 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 53,68 km2, 409 m alt, 206 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall del Llobregós i drenat també, al sector del nord, pel torrent de Vilanova o de Valldàries, que davalla de les serres del Pubill i del Bancal, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. El territori és ondulat i ocupat en bona part per boscs de pins, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura és tota de secà, destinada als cereals, mentre la vinya i l’olivera han quasi desaparegut. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Àrea comercial de Ponts.

El poble és a la dreta del torrent de Valldàries, al sector septentrional del terme; església parroquial de la Mare de Déu del Roser.

El municipi comprèn, a més, l’església i antic castell de l’Aguda, l’antic terme i església de Sant Miquel de Valldàries, l’església rural de Santa Perpètua i els pobles de Ribelles, l’Alzina de Ribelles, Vilalta i Guardiola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pinell de Solsonès (Solsonès)

14 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 91,11 km2, 800 m alt, 211 hab (2017)

0solsonesSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra, accidentat per les serres del Pubill i del Bancal. El terme és regat per diverses rieres alfuents del Segre, com les de Madrona (dita també torrent de Pinell) i de Sanaüja. Hi ha pasturatges i boscs de roures i de pins.

Economia agrària de secà, amb conreus de cereals-llegums, patates, blat de moro, vinya i olivera, i ramaderia.

El poble és a l’esquerra del torrent de Pinell, centrat per l’església parroquial de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Climenç, Miravé, Sallent de Solsonès i Madrona, l’antic hostal del Bancal dels Sacs i les esglésies de Sant Antoni de Bordell i de Santes Creus de Bordell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Godall (Montsià)

11 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 33,62 km2, 168 m alt, 631 hab (2016)

0montsia

Estès entre el pla de la Galera i la mola de Godall (398 m alt). El terreny és accidentat i en bona part ocupat per pasturatges. Drena el terme el torrent de Godall, afluent de la rambla de la Galera per la dreta. El territori, molt accidentat, és ocupat en bona part per pasturatges i garrigues.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera i a la vinya, seguides pels garrofers i els cereals; té una petita extensió dedicada al regadiu (ametllers i presseguers), regada amb aigües subterrànies, i complementada per la ramaderia (bestiar oví i porcí), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (vi, oli, farina). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Tortosa. La població tendeix tanmateix a disminuir.

El poble és en una fondalada; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Merades i l’antic lloc de la Vallmesquida.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Musical

Gisclareny (Berguedà)

21 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 36,47 km2, 1.340 m alt, 29 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’alta vall del Bastareny, comprèn una part del vessant esquerre del riu de Saldes, a la serra de Burella, al sud de la serra de Cadí. El terreny és molt muntanyós, accidentat al sud per la serra de Gisclareny. La major part del territori és ocupat per pasturatges i bosc de pi (amb predomini del pi roig).

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge) i la ramaderia (bovins i ovins), circumstància que ha provocat una notable davallada demogràfica des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Berga.

El poble és a la dreta del torrent de Gisclareny. L’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha el poble de Sant Martí del Puig, l’església de Sant Miquel de Turbians, els veïnats de Berta, Vilella i el Coll de la Bena, la masia de Murcurols i els despoblats de Molnell, Oreis i Faja.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gallifa (Vallès Occidental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 16,33 km2, 502 m alt, 187 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la frondosa vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta, que s’estén entre els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, on hi ha les restes de l’antic castell (642 m alt), al peu de la serra de Granera, al nord de Sabadell. Hi abunden pinedes i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals), de regadiu (arbres fruiters), complementada per l’estiueig. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa.

El poble és a l’esquerra del torrent; destaca l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic. El castell de Gallifa, situat al Farell és esmentat ja el 999, on hi ha l’església també romànica de Santa Maria del Castell, modernament restaurada.

Dins el terme, hi ha, a més, l’església de Sant Sadurní de Gallifa, també romànica, i diversos masos d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Forès (Conca de Barberà)

17 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 16,03 km2, 866 m alt, 47 hab (2016)

0conca

Situat al sud dels altiplans de la Segarra, accidentat per la serra de Forès, sector per damunt de la serra del Tallat, que està compresa dins els Comalats, on neix el torrent de Forès, que desguassa, per la dreta, al riu Corb, aigua amunt de Guimerà; a la vora meridional dels altiplans de la Segarra, al nord de Montblanc. El relleu és accidentat i ocupat per pastures i algunes pinedes.

La vida econòmica del municipi, en procés de despoblament, es limita a l’agricultura de secà, principalment cereals i vinya, complementada pels ametllers. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es troba en un turó, al voltant de l’antic castell de Forès i de l’església parroquial de Sant Miquel, romànica (esmentada ja el 1154). Pertangué al monestir de Santes Creus. A l’oest del poble hi ha el raval del Pla de la Bassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Estiula

3 Respostes

(les Llosses, Ripollès)

Poble (989 m alt), situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula, tancada per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula) al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de les Ajagudes (contrafort oriental dels rasos de Tubau) a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs.

En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere (1040), després a sant Pere i a sant Feliu (1319) i actualment només a sant Feliu; refeta el 1640, fou completada el 1731.

Té l’origen en una vil·la rural donada al monestir de Ripoll com a dotació inicial pel comte Guifré el Pelós. Formà part de l’antic terme de Viladonja.

Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

10 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 16,55 km2, 1.212 m alt, 69 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat entre la vall de la Noguera de Cardós i la serra de Costuix (2.344 m alt), d’on devalla la vall del torrent d’Esterri. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El poble és en un coster, a la dreta del torrent d’Esterri, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’origen romànic, les pintures de la qual són al MNAC, i amb un campanar de planta quadrada.

Dins el terme hi ha els pobles de Ginestarre, amb l’església romànica de Santa Maria, i d’Arròs de Cardós, i el llogaret de Benante.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estamariu (Alt Urgell)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 21,16 km2, 1.084 m alt, 119 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a la falda de la serra d’Arcavell, al nord-est de la comarca, a la dreta del Segre i al nord-est de la Seu d’Urgell. Relleu accidentat, amb zones de pins.

També hi abunden els prats, localitzats a la partida de Sorre, que han afavorit l’activitat ramadera bovina, base de l’economia local, dedicada sobretot a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un serrat que separa el torrent d’Estamariu del de Bescaran, afluents del Segre; és remarcable l’antiga església de Sant Vicenç, esmentada el 839, valuós exemplar romànic de tres naus amb coberta de fusta, únic a la regió, el baldaquí policrom (segle XIV) és conservat des del 1906 al Museu d’Art de Catalunya, atribuït al mestre d’Estamariu.

Dins el terme, a Quera Vella, hi ha el petit monestir de Sant Vicenç de Pinsent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espunyola, l’ (Berguedà)

13 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,46 km2, 803 m alt, 247 hab (2016)

0bergueda

Situat al peu dels cingles de Capolat, entre Solsona i Berga; drenen el terme les rieres de l’Hospital i de Montclar i el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Hi ha grans extensions de pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb fort predomini del secà (blat, moresc, farratges, vinya i patates). Hi ha ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Berga.

El poble es troba disseminat al sector oriental del terme; se’n destaquen l’antic castell de l’Espunyola i l’església parroquial de Sant Climent, edifici romànic reformat el segle XVIII.

Dins el terme hi ha també els pobles del Cint i de l’Esgleiola, l’antic terme de Castellserà, l’enclavament de Rebolleda, les caseries i els santuaris dels Sants Metges i dels Torrents, i l’església romànica de Santa Margalida del Mercadal (segle XII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques