Arxiu d'etiquetes: torrents

Biure de Gaià

4 Respostes

(les Piles, Conca de Barberà)

(ant: Benviure)  Poble (647 m alt), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat.

La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el segle XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera.

El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure.

Bertí

(Sant Quirze Safaja, Moianès)

(o Sant Pere de Bertí)  Llogaret, situat damunt els cingles de Bertí, prop de Montmany de Puiggraciós, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.

L’església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada.

Dins el terme hi ha l’antic mas Clascar, transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets.

Berrós Sobirà

2 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Despoblat (1.270 m alt) de l’antic municipi de Jou, situat a la dreta del torrent de Berrós, aigua amunt de Berrós Jussà, de la parròquia del qual és annexa l’església de Sant Quirze.

Berrós Jussà

4 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.091 m alt), situat en una petita vall, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berròs, que neix al Montcalbó.

L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà.

La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars. Formà part de l’antic municipi de Jou.

Babís, els

1 Resposta

(Santa Maria de Besora, Osona)

Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè.

Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).

Arcs, els -Garrotxa-

1 Resposta

(Santa Pau, Garrotxa)

Santuari de Santa Maria dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser.

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau.

Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau.

Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.

Arboçar, l’

2 Respostes

(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)

Caseriu, situat al fons de l’Arboçar, drenat pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de ribera de Ribes.

És format pels tres nuclis: l’Arboçar de Dalt, a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l’Arboçar de les Roques, a l’esquerra.

Aranyonet

4 Respostes

(Gombrèn, Ripollès)

Llogaret (1.090 m alt), situat al vessant septentrional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del riu Arija, al límit amb els termes municipals de la Pobla de Lillet i de Sant Jaume de Frontanyà.

L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet (que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija), és, en part, romànica.

Alou, l’ -Osona-

2 Respostes

(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)

Raval. És l’únic nucli de població agrupada del terme.

És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l’Alou, que condueix la serra aigua avall cap a la riera Gavarresa.

Albet

4 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Llogaret (1.178 m alt), en un serrat que separa el torrent de Castellbó del torrent d’Albet, afluent, per l’esquerra, del primer.

L’origen d’aquest llogaret és l’antic monestir d’Albet (Sant Martí d’Albet), benedictí, actualment desaparegut. D’origen desconegut, l’any 914 fou unit amb quatre d’altres a Sant Serni de Tavèrnoles pel fet que no tenia abat ni monjos per l’estat ruïnós de l’edifici.