Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784.
La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l’església fou refeta en 1862-67).
Massís muntanyós (734 m alt), dit, també, la muntanya de Tivissa, que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi.
Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.
Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).
Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.
Despoblat, a l’esquerra de l’Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al segle XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles).
Els primers anys del segle XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d’emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410).
Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l’apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d’Ebre.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 26 de febrer 1821 – Madrid, 15 octubre 1884)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona (1853) i d’història de la farmàcia a la de Madrid (1859).
Autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre qüestions botàniques i d’aigües minerals.
Dades dels Països Catalans 