(Barcelona, segle XVII)
Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia.
Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà a Montjuïc el 26 gener 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària.
(Barcelona, vers 1260 – 1350)
Teòleg franciscà. Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums (que restà inèdit).
L’any 1334 fou provincial de l’orde dels franciscans de la corona catalano-aragonesa, amb jurisdicció al País Valencià, Catalunya, Navarra, les Illes Balears, Còrsega i Sardenya. Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya, prop de Frederic II de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa (1314). L’any següent treballà per aconseguir la pau entre Frederic i Robert I de Nàpols.
Fruí de la confiança del papa Benet XII, que n’elogià la col·laboració en la redacció de les constitucions franciscanes del 1337.
Morí amb fama de santedat a 90 anys.
(Granollers, Vallès Oriental, 1815 – Barcelona, 1893)
Teòleg. Professà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona (1832).
Residí molt de temps a Itàlia: professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex.
Col·laborà a la “Revista Popular”, de Barcelona.
(Barcelona, segle XIV – 1343)
Frare mercenari. Era doctor en teologia.
Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde.
El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d’ésser consagrat.
Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 19 febrer 1915 – Montserrat, Bages, 15 maig 2001)
(o Jordi) Biblista. Monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en Escriptura. Estudià a Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la facultat de teologia de Barcelona.
Ha col·laborat a la Bíblia de Montserrat, a l’Enciclopedia de la Biblia (Barcelona), al Dictionnaire de la Bible (París 1961), a l’edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69).
Fou l’encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l’edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia).
(Mataró, Maresme, 1782 – Barcelona, 1845)
Teòleg. Doctor en teologia i catedràtic del seminari de Barcelona.
Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo. Sr. Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga (1842).
(Barcelona, segle XVIII)
Jurista i doctor en teologia.
És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).
(Catalunya o Balears, vers 1261 – Barcelona, 1313)
Teòleg dominicà. Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d’Aragó (1309).
És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha un còpia incompleta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Biblia rimada, i que també li ha estat atrbuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Teòleg i escriptor. Arxiprest d’Àger.
Catedràtic de sagrada escriptura a Barcelona, escriví algunes obres teològiques, entre les quals De Scientia Dei i el 1619 publicà Sermó de la Immaculada Concepció, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada.
Al Concili Provincial de Tarragona del 1653 defensà el dret de la llengua catalana en l’ensenyament i en la predicació.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 juliol 1877 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1954)
Teòleg jesuïta (1895). Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912.
Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l’Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española.
Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l’edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera.
Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d’haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).
Dades dels Països Catalans 