Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Serra -varis bio-

Deixa un comentari

Bernabeu Serra  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona. Publicà l’obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563).

Bernat Serra  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. N’és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi.

Francesc Serra  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Escriptor. És autor d’una de les escasses obres teatrals catalanes de l’època: Lo primer plor de l’auba.

Gonçal Serra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Guillem Serra  (Illes Balears, segle XVIII – 1754)  Eclesiàstic. Tingué gran fama com a teòleg.

Jaume Serra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Jaume Serra  (Alzira o Algemesí, Ribera Alta, segle XV – Roma, Itàlia, 1517)  Cardenal. Fou arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Residí molts anys a Roma. N’ha restat un epistolari notable en valors literaris.

Joan de Serra  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya amb Martí I el Jove. Aquest li confià missions diplomàtiques. Amb Hug de Rosanes anà a diversos llocs de l’illa, pel maig de 1409, prometent l’indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta en curs.

Josep Serra  (Catalunya, segle XIX)  Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862.

Ramon Serra  (Catalunya, segle XIII)  Comanador de l’orde del Temple a Montsó, durant la primera meitat del regnat de Jaume I el Conqueridor. El seu nebot Ramon Serra fou el comanador de l’orde a Mallorca, illa acabada de conquerir.

Tomàs Serra  (Borriana, Plana Baixa, segle XVIII – 1755)  Escriptor i eclesiàstic. Era doctor en dret i en teologia. És autor d’un acte sacramental i una comèdia de caràcter religiós, així com d’una Loa para la villa de Onda i diverses poesies.

Rocafort -varis bio-

1 Resposta

Bernat de Rocafort  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurava al servei i consell de Pere I el Catòlic.

Guillem de Rocafort  (Urgell, segle XII)  Noble. El 1194 figurava entre els garantidors dels acords entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

Joan Rocafort  (País Valencià, segle XV)  Escriptor i mestre de teologia. Se’n conserva la resposta a una demanda poètica de Pere Martines, que contestà també un poeta més conegut, Francesc Ferrer. És probable que aquest Rocafort no hagí d’ésser confós amb l’homònim.

Profiat Duran

1 Resposta

(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)

Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.

Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.

Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.

El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.

Parareda, Montserrat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou canonge penitencier de la seu de Barcelona.

Tingué gran fama com a orador sagrat.

Navarro -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Navarro  (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.

Bru Josep Navarro  (València, 1706 – segle XVIII)  Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.

Cecili Navarro  (Barcelona, segle XIX – 1899)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.

Felip Navarro  (València ?, 1680 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.

Francesc Navarro  (València, 1612 – 1650)  Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.

Francesc Navarro  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953)  Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.

Joan Baptista Navarro  (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII)  Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).

Joan Blai Navarro  (València, 1526 – 1595)  Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.

Josep Navarro  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.

Josep Navarro  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.

Miquel Navarro  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.

Ramon Navarro  (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX)  Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.

Víctor Navarro  (País Valencià, segle XIX – segle XX)  Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.

Montsó, Joan de

Deixa un comentari

(València, segle XIV – 12 desembre 1412)

Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d’un procés fet a París contra Joan de Montsó.

Aquest és autor d’una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N’ha restat en canvi la lletra d’endreça a l’infant Martí, el futur Martí I l’Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95.

Es curiosa la versió al·legòrica de l’escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.

Montanyès, Vicent

1 Resposta

(València, segle XVI – Barcelona, 1573)

Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.

Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).

Monroger, Guiu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduïda a diversos idiomes.

Llobet -varis bio-

4 Respostes

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Joglar, Jeroni *

Deixa un comentari

Veure> Jeroni Jutglar  (teòleg català, segle XVI).