Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Montanyès, Vicent

1 Resposta

(València, segle XVI – Barcelona, 1573)

Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.

Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).

Monroger, Guiu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduïda a diversos idiomes.

Miró, Antoni -religiós-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera.

És autor d’uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566.

Mestres, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou lector de teologia. És autor d’un estudi sobre sant Antoni de Pàdua que fou reeditat diverses vegades.

Massó, Magí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Religiós carmelità. Vivia al convent de Barcelona. Fou provincial de l’orde. Sobresortí com a teòleg i orador sagrat.

És autor d’una col·lecció de sermons.

Martorell, Andreu

Deixa un comentari

(Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885)

Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat.

És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

Llobet -varis bio-

4 Respostes

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Joglar, Jeroni *

Deixa un comentari

Veure> Jeroni Jutglar  (teòleg català, segle XVI).

Julià -varis bio-

3 Respostes

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Miquel Julià  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

Ishaq ben Todros

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.