Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Estradé i Ciurana, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)

Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.

Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).

Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).

Elias i Juncosa, Josep

1 Resposta

(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)

Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.

Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.

Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.

Dulanto i Escofet, Felip de

Deixa un comentari

(Tarragona, 1 desembre 1915 – Granada, Andalusia, 31 març 1998)

Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de Xavier Vilanova.

Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius.

Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.

Domingo i Arnau, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 1768 – 1809)

Farmacèutic i botànic. Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una col·lecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies (a partir del 1802).

Fou diputat del comú de l’ajuntament (1808).

Cuchí i Dexeus, Tomàs

Deixa un comentari

(Tarragona, 21 octubre 1821 – 22 juny 1901)

Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes.

Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions.

Corbella i Pascual, Artur

Deixa un comentari

(Tarragona, 1854 – Badalona, Barcelonès, 1923)

Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1874) i doctorat a Madrid.

Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la universitat de Barcelona i notari a Reus.

Estudià temes de dret civil català, i col·laborà a la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”. Dirigí i fundà la “Revista del Notariado”.

Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos (1892), El Código civil español comentado y concordado (1890) i Derecho catalán (1906), la seva obra més consultada.

Comas i Maduell, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)

Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.

Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).

El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.

Cerdà i de Villarestau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 1811 – València, 1866)

Advocat, taquígraf i numismata. Estudià dret a València. Fou taquígraf de la “Gaceta de Madrid” i del “Diario de la Administración” (1834).

Publicà obres de text, com Repertorio geográfico (1836) i Repertorio histórico (1855) i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España.

Cerdà, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 22 desembre 1715 – Forli, Romanya, Itàlia, 18 març 1791)

Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona.

El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna.

Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia.

Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera, 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França.

Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.