Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Girava, Jeroni

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVI – Itàlia, segle XVI)

Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556.

Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553).

Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V.

Gibert i Roig, Pau

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)

Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.

Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.

Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.

Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).

Gibert i Olivé, Agustí Maria

Deixa un comentari

(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)

Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.

Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.

Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Galli i Camps, Lleonard

Deixa un comentari

(Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)

Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III de Borbó i professor al Colegio de Cádiz.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures.

Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula… (1795) i Disertación.

Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.

Fontaner i Martell, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVII – després 1708)

Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona.

És autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689).

Torres i Amat (1835) li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.

Fluixench i Trell, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 1820 – Barcelona, 23 febrer 1894)

Pintor. Es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844.

Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862).

Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i hom l’ha relacionat amb el grup dels natzarens.

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Estradé i Ciurana, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)

Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.

Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).

Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).

Elias i Juncosa, Josep

1 Resposta

(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)

Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.

Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.

Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.

Dulanto i Escofet, Felip de

Deixa un comentari

(Tarragona, 1 desembre 1915 – Granada, Andalusia, 31 març 1998)

Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de Xavier Vilanova.

Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius.

Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.