(Sogorb, Alt Palància, 1697 – segle XVIII)
Miniaturista i eclesiàstic. Fou autor d’obres notables guardades a la seu de Sogorb, per bé que quasi totes han estat perdudes o destruïdes posteriorment.
Boronat, Eliseu
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sogorb (bio)
Aragó i de Portugal, Alfons d’
(Sogorb, Alt Palància, 1489 – el Puig de Santa Maria, Horta, 16 octubre 1563)
Duc de Sogorb i comte d’Empúries (des del 1522) i duc consort de Cardona des del 1543. Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal. El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona.
Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara (1521). La seva actitud fou elegiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del regnat d’Alfons IV el Magnànim del Panormita (1527).
El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà. Nomenat lloctinent del regne de València (1558-63), promulgà, entre d’altres, una pragmàtica reial que ordenava el desarmament dels moriscs (1563).
Alegre i Gil, Miquel
(Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)
Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d’una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps.
Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.
Fenollet -varis/es bio-
Ademar de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.
Antoni Vicent Fenollet (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664) Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).
Bernat de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIV) Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.
Constança de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.
Esclarmunda de Fenollet (Mallorca, segle XIV) Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.
Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV) Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.
Francesc Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV) Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.
Guillem de Fenollet (Rosselló, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.
Guillem Pere (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XI – segle XII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.
Onofre Fenollet (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).
Pere Ponç de Fenollet (València, segle XIV) Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.
Ramon Ponç de Fenollet (Xàtiva, Costera, segle XIV) Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.
Violant de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.
Cardona i Manrique de Lara, Joana I de
(Sogorb, Alt Palància, 1499 – 30 agost 1564)
Duquessa de Cardona (1543-64). Filla de Ferran I de Cardona i Enríquez, de qui heretà el ducat.
Muller d’Alfons d’Aragó i de Portugal, comte d’Empúries i duc de Sogorb, reunint així les dues grans cases nobiliàries, els hereus de les quals s’anomenaren d’Aragó i Folc de Cardona o Folc de Cardona i d’Aragó.
Centelles i de Montcada, Eimeric (I) de
(Catalunya, segle XIII – Sogorb, Alt Palància, 1336)
Fill de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada, i germà de Gilabert (V).
El 1283, amb el pare i el germà, havia de lluitar al desafiament de Bordeus, entre els cavallers defensors de Pere II el Gran contra Carles d’Anjou.
Morí d’una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica.
En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d’extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules.
Fou el pare de Ramon (I) de Centelles i de Montcada.
Aguilar i Serrat, Francesc d’Assís
(Manlleu, Osona, 4 octubre 1826 – Sogorb, Alt Palància, 16 desembre 1899)
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador. Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la universitat de Barcelona.
Rector del seminari de Còrdova (1876) i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví, en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, una Plants de la llengua catalana (1861).
Dades dels Països Catalans 