Arxiu d'etiquetes: setmanaris

Catalunya Social

2 Respostes

(Barcelona, 30 abril 1921 – 18 juliol 1936)

Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular.

Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.

N’era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres.

Catalunya Roja

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – 1934)

Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.

N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.

Catalunya Cristiana

1 Resposta

(Barcelona, setembre 1979 – )

Setmanari d’informació i cultura religioses. Editat simultàniament en català i castellà per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d’infantil (“L’Eixerit”).

Inspirat en setmanaris catòlics europeus, pretén de tenir l’aire de la premsa corrent a Catalunya i posar-se al servei de la informació religiosa dels cristians de les vuit diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment.

En fou director Joan A. Jarque i Jutglar.

Enllaç: Catalunya Cristiana

Catalunya -setmanari, 1907/14-

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1914)

Setmanari cultural i de pensament polític. Sortí en tres etapes: “La Cataluña” (1907-10), Cataluña (1911-12) i Catalunya (1913-14).

Inicialment en fou director Joan Torrendell, que també el finançà; posteriorment, Miquel dels Sants Oliver (1911) i Ramon Rucabado (1912), i, finalment, a partir de 1913 se’n va fer càrrec López-Picó.

Responia a la voluntat de difondre els plantejaments regionalistes i estava sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba. La primera època fou de difusió de les idees dels qui formaven la Solidaritat Catalana, com també de divulgació d’escrits d’intel·lectuals espanyols.

A partir de 1911 adoptà una línia marcadament noucentista, orientada per les tesis d’Eugeni d’Ors i dels joves de la Joventut Nacionalista de la Lliga. Finalment, el 1913 inicià l’etapa en llengua catalana, després d’unes dures crítiques de Josep Carner a la utilització del castellà, amb una línia més marcadament literària.

Catalanista, Lo

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 setembre 1887 – 1 desembre 1895)

Setmanari catalanista, en català.

Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs.

Antoni de Paula Capmany en fou el director.

Canigó -setmanari-

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, març 1983)

Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre de 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona.

Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.

Deixà de publicar-se per raons econòmiques.

Borinot, El

3 Respostes

(Barcelona, 29 novembre 1923 – 2 juny 1927)

Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, és un precedent d’“El Be Negre”.

A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l’actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D’Ivori i Quelus.

Després de 184 números, no pogué sobreviure a la censura.

Xut!

2 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1922 – 14 juliol 1936)

Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l’ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants.

La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní.

En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.

Veu de Montserrat, La

9 Respostes

(Vic, Osona, 2 febrer 1878 – 24 desembre 1901)

Setmanari en català. Fundat per Jaume Collell. A la fi del 1900 passà a ésser mensual. Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi col·laboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880.

Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el “Diari Català” i amb el Centre Català de Valentí Almirall. Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del mil·lenari de Montserrat (1880) i la de la restauració de Ripoll (1886).

El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a instàncies de Narcís Verdaguer i Callís -fou substituït en la direcció per Ramon Sala-, i la seva dimissió fou seguida per la de molts dels col·laboradors més destacats. Perdé aleshores el seu caràcter polític -que fou continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya” (1891), inspirat per Collell-, i tingué un interès simplement cultural (en aquest sentit cal remarcar la col·laboració de Josep Gudiol).

Tralla, La

11 Respostes

(Barcelona, 31 octubre 1903 – 11 setembre 1923)

Setmanari catalanista intransigent. Publicà 153 números. Editat per Vicenç A. Ballester, tingué actius col·laboradors literaris. Junceda hi publicà nombrosos dibuixos, signats amb pseudònim. Tingué l’any 1903 una dissidència que originà “La Tralla del Carreter”, setmanari que només publicà 27 números.

Les seves campanyes provocaren la presó i l’exili d’alguns redactors i diferents suspensions governatives, i es publicaren “Metralla”, “La Nova Tralla” i “La Metralla” per substituir-la. També edità calendaris.

L’any 1922 sortí en segona època, patrocinada per Francesc Macià. L’any 1938 sortí un número únic dedicat a Vicenç A. Ballester amb motiu de la seva mort.