Arxiu d'etiquetes: serres

Granera, serra de

(Moianès / Vallès Oriental)

Serra de la Serralada Pre-litoral, que s’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre les capçaleres del Ripoll i del Tenes, afluent del Besòs, al límit de les dues comarques.

Goarbes, serra de

(Viella / Canejan, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.

Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.

Força d’Estany, la

(Ponts, Noguera)

Poble (641 m alt), fins al 1970 del municipi del Tossal, al sud-oest del terme, en un altiplà (serra de la Força).

És format per dos nuclis, el de la Força i el d’Estany, on hi ha l’església.

Fontpobra, coll de

(Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)

Depressió (875 m alt) de l’extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d’Hostoles.

A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb.

Són a prop els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.

Finestres, serra de

(Garrotxa)

Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d’Hostoles i la d’Olot.

És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes limitades per cingleres, caracteritzat per l’alternança de margues, gresos i conglomerats.

L’estatge de l’alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D’una altitud mitjana d’entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.

Figuerassa, serrat de la

(Berguedà)

Alineació muntanyosa (1.486 m alt) de la comarca, contrafort sud-oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls del riu Demetge i del torrent de les Garrigues.

Fau, el

(Albanyà, Alt Empordà)

Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) (961 m alt), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.

L’edifici, romànic, del segle XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils.

Fatarella, serra de la

(Ribera d’Ebre / Terra Alta)

Serra de l’interior del sistema Mediterrani. S’estén en direcció nord-sud, perpendicular a la serra de Cavalls, limitada als sectors nord i oriental per l’Ebre.

Assenyala el contacte entre la depressió de l’Ebre i l’alt planell de la Terra Alta, i separa aquesta comarca de la Ribera d’Ebre.

Oscil·la entre els 200 i els 500 m d’alt.

Falgons

(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)

Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.

L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol.

Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà.

Falgars, serra de

(Berguedà)

Alineació muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s’estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic.

L’altitud màxima l’assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m.

S’hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del segle XI.