Poble, situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel sud la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1.037 m).
De la seva església parroquial (Sant Pere) depenia la d’Agulló.
Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà.
(Ripollès)
Serra del Subpirineu, al sud de la comarca.
D’estructura juràssica, és el sector ponentí de l’anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal.
Culmina a l’Obiols (1.533 m alt).
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Veïnat, a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes, alineació muntanyosa de direcció nord-oest – sud-est, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
(o Santa Maria de Matamala) Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.
L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.
En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
Estesa entre el massís de Carans (2.789 m alt), a l’est, i la Noguera de Tor, a l’oest; separa les valls de Sant Nicolau, al nord, i de Sant Martí (Taüll), al sud.
Veure> Serralada Litoral Catalana (unitat geomòrfica del nord-est de Catalunya).
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
Alineació muntanyosa de la vall de Cardós.
Culmina al pic de Llurri (2.325 m alt) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d’aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri.
Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.
Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera del Margançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).
Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica (segle XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda.
