Arxiu d'etiquetes: serres

Mainera, serra de

(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)

Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).

La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.

Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.

Llurri, serra de

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Alineació muntanyosa de la vall de Cardós.

Culmina al pic de Llurri (2.325 m alt) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d’aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri.

Lluent, puig

(Berguedà / Ripollès)

Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.

Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera del Margançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).

Llorona

(Albanyà, Alt Empordà)

Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda.

L’església parroquial de Sant Andreu és romànica (segle XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda.

Llena, serra la

(Conca de Barberà / Garrigues / Priorat)

Alineació de la Serralada Pre-litoral Catalana, situada al límit de les tres comarques. S’estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, paral·lela a la costa.

Separa les conques dels rius Montsant, Set (ambdós subafluents de l’Ebre) i Francolí; els vessants septentrionals són accidentats per valls profundes de flancs abruptes, i els meridionals dominen les gorges del Montsant.

Està constituïda per conglomerats dipositats pels rius, que assenyalen el límit del mar eocènic, i actualment forma part de les costes que voregen la depressió Central.

El relleu és acusat a causa de les diàclasis i del pendent pronunciat de les pudingues; assoleix 1.023 m a la punta Curull.

Llena, la -Solsonès-

(Lladurs, Solsonès)

Poble (788 m alt), situat al sector est del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m alt), que separa les conques del Segre i del Cardener.

L’església parroquial (Sant Serni) és prop de les restes de l’antic castell de la Llena, adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard.

Llarga, serra -Noguera-

(Noguera)

Alineació de la part baixa de la comarca, situada al punt de contacte de la depressió Central amb les serres exteriors del Pre-pirineu.

S’estén en direcció oest-est, i separa les conques de la Noguera Ribagorçana i el Segre.

Està constituïda pels estrats oligocènics de la depressió Central, que es redrecen formant un anticlinal diapíric, d’inclinació suau, que es prolonga cap a l’est, amb les serres de Bellmunt i d’Almenara.

L’altura màxima és de 450 m.

Llancers, serra de

(Garrotxa / Osona)

Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m.

El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d’en Bas.

Llaberia, serra de

(Baix Camp / Priorat / Ribera d’Ebre)

Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani.

S’estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l’est. Els replans són tabulars, en forma de mola.

Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia.

Horno, serra d’

1 Resposta

(Vall d’Aran)

Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hireda.

Al seu peu hi ha el güell d’Horno, ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere.