(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Cingle (542 m alt), a l’esquerra de l’Anoia, que forma, juntament amb el turó on s’assenta el castell de Claramunt, l’estret de la Pobla.
Arxiu d'etiquetes: serres
Moles, grau de
(Noguera / Pallars Jussà)
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb.
Ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca.
Mola Gran, serra de
(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa, que des del massís de Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.
Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).
Moixeró, el
(Baixa Cerdanya / Berguedà)
Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s’estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tossa d’Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà).
Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró.
Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.
Moixa, serra de la
(Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.
Mogrony, serra de
(Berguedà / Ripollès)
(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.
Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.
L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.
Milany, serra de
(Ripollès)
Serra del Subpirineu, al sud de la comarca.
D’estructura juràssica, és el sector ponentí de l’anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal.
Culmina a l’Obiols (1.533 m alt).
Matamala -Ripollès-
(o Santa Maria de Matamala) Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.
L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.
En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
Martillac, serra de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
Estesa entre el massís de Carans (2.789 m alt), a l’est, i la Noguera de Tor, a l’oest; separa les valls de Sant Nicolau, al nord, i de Sant Martí (Taüll), al sud.
Marina, serralada de * -Catalunya-
Veure> Serralada Litoral Catalana (unitat geomòrfica del nord-est de Catalunya).
Dades dels Països Catalans 