(Capçanes, Priorat / Tivissa, Ribera d’Ebre)
Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els dos municipis.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre l’Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.
Arxiu d'etiquetes: serres
Mont, serra del -Alt Empordà/Garrotxa-
(Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa)
(o de la Mare de Déu del Mont) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu, a l’alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga.
Als seus vessants neix el riu Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris.
La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d’alzina, sotabosc de boix).
Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
Monars
Llogaret, dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de la baga de Bordellat, que s’estén entre els colls de Malrem (oest) i de les Falgueres (est) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1.558 m alt).
L’església de Sant Feliu de Monars (després, de Sant Sadurní) és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix.
Mollons, cingle de
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Cingle (542 m alt), a l’esquerra de l’Anoia, que forma, juntament amb el turó on s’assenta el castell de Claramunt, l’estret de la Pobla.
Moles, grau de
(Noguera / Pallars Jussà)
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb.
Ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca.
Mola Gran, serra de
(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa, que des del massís del Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.
Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).
Moixeró, el
Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s’estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tosa d’Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà).
Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró.
Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.
Moixa, serra de la
(Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.
Mogrony, serra de
(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.
Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.
L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.
Miralles, agulla grossa de -Anoia-
(Santa Maria de Miralles, Anoia)
Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat.
És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest – nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui.
