Arxiu d'etiquetes: serres

Llena, serra la

(Conca de Barberà / Garrigues / Priorat)

Alineació de la Serralada Pre-litoral Catalana, situada al límit de les tres comarques. S’estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, paral·lela a la costa.

Separa les conques dels rius Montsant, Set (ambdós subafluents de l’Ebre) i Francolí; els vessants septentrionals són accidentats per valls profundes de flancs abruptes, i els meridionals dominen les gorges del Montsant.

Està constituïda per conglomerats dipositats pels rius, que assenyalen el límit del mar eocènic, i actualment forma part de les costes que voregen la depressió Central.

El relleu és acusat a causa de les diàclasis i del pendent pronunciat de les pudingues; assoleix 1.023 m a la punta Curull.

Llena, la -Solsonès-

(Lladurs, Solsonès)

Poble (788 m alt), situat al sector est del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m alt), que separa les conques del Segre i del Cardener.

L’església parroquial (Sant Serni) és prop de les restes de l’antic castell de la Llena, adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard.

Llarga, serra -Noguera-

(Noguera)

Alineació de la part baixa de la comarca, situada al punt de contacte de la depressió Central amb les serres exteriors del Pre-pirineu.

S’estén en direcció oest-est, i separa les conques de la Noguera Ribagorçana i el Segre.

Està constituïda pels estrats oligocènics de la depressió Central, que es redrecen formant un anticlinal diapíric, d’inclinació suau, que es prolonga cap a l’est, amb les serres de Bellmunt i d’Almenara.

L’altura màxima és de 450 m.

Llancers, serra de

(Garrotxa / Osona)

Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m.

El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d’en Bas.

Llaberia, serra de

(Baix Camp / Priorat / Ribera d’Ebre)

Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani.

S’estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l’est. Els replans són tabulars, en forma de mola.

Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia.

Horno, serra d’

1 Resposta

(Vall d’Aran)

Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hireda.

Al seu peu hi ha el güell d’Horno, ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere.

Hònt Hireda, serra d’

1 Resposta

(Viella, Vall d’Aran)

Cresta, uneix els tucs del port de Viella (2.665 m alt) i de Sarraera (2.632 m), entre la vall de Conangles, al sud, i la del riu d’Hònt Hireda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al nord i dins el municipi de Viella.

Guàrdia de Sagàs, la

2 Respostes

(Sagàs, Berguedà)

Poble i santuari (Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).

L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment).

La imatge, talla romànica (segles XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.

Guarbes, serra de

Deixa un comentari

(Canejan / Viella, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.

Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.

Gritella, serra de la

Deixa un comentari

(Baix Camp)

Serra (1.089 m alt) de les muntanyes de Prades, estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l’Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.