Arxiu d'etiquetes: segle XX

Ferrer, Joan -varis-

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Serví a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.

Joan Ferrer  (Tremp, Pallars Jussà, segle XVI – Barcelona, 1636)  Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l’agrupació Ars Musicae. S’ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.

Corcelles -escultors-

(França, segle XVIII – )

Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:

Bonaventura Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.

Felip Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:

Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:

Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX)  Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.

Altres membres del llinatge foren:

Francesc Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Pessebrista. Actiu a Barcelona.

Manuel Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Entallador. Actiu a Barcelona.

Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació

(Catalunya, segle XX – )

(CMAC)  Organisme. Dependent de la conselleria de treball de la Generalitat de Catalunya.

Entre altres finalitats té com a principal la d’intentar l’acord directe entre empresaris i treballadors en llurs controvèrsies, abans d’interposar demanda judicial davant els jutjats del social o magistratures de treball.

Centre d’Assistència Primària

(Catalunya, segle XX – )

(CAP)  Estructura sanitària del departament de Salut de la Generalitat.

Reconeguda al Pla de Salut de Catalunya, on s’atenen els problemes primaris de salut. Correspon als antics ambulatoris.

Busquets i Matoses, Jacint

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Historiador i doctor en teologia. Autor d’episcopologia i d’una obra de generalogia i història titulada Grandeses de la casa de Rocabertí.

Brusi -impressors-

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.

Bosch -varis bio-

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Joan Bosch  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802)  Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Biblioteca Literària

(Barcelona, segle XX)

Col·lecció d’obres literàries, estrangeres els primers anys.

Editada per Editorial Catalana.

Barraquer -metges-

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta.

Ballester i Cayrat, Macià

(Tarragona, segle XX – ? )

Escultor. Residí a Tortosa. Ha conreat també la pintura i el dibuix.

Com a crític d’art ha exercit una acció molt estimulant i orientadora dins els cercles intel·lectuals tortosins.