(Alcoi, Alcoià, segle XIX – segle XX)
Explorador. Realitzà diversos viatges de caràcter científic a Groenlàndia i a l’arxipèlag de Francesc Josep. Descobrí en aquest, el 1911, una illa que no era consignada a les cartes geogràfiques.
Féu d’altres observacions d’interès sobretot tocant als canvis de relleu i d’hidrografia que es produeixen a les zones glaçades. La comparança d’anotacions fetes en diversos viatges produí, en aquell aspecte, comprovacions ben sorprenents.
(País Valencià, segle XIX – segle XX)
Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d’Alacant.
Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l’antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat.
A la primeria de segle XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.
(País Valencià, segle XIX – Madrid, segle XX)
Metge i polític. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses.
Actuà en política dins el partit republicà.
És autor d’obres professionals i d’alguns escrits sobre la política del moment.
(Illes Balears, segle XX)
Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.
Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ramon Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló i Porcel.
Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.
Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.
El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.
(València, segle XIX – segle XX)
Productor i director cinematogràfic. Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta.
Realitzà el primer film important del Païs Valencià: El tribunal de las Aguas (1905), rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pel·lícules amb argument, com El ciego de la aldea (1907) i El tonto de la huerta (1912, inspirada en La barraca, de Blasco i Ibáñez).
Produí també films de tema taurí (La lucha por la divisa, 1909) i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, segle XIX – segle XX)
Escriptor i pintor. Col·labora al diari “Las Provincias” de València.
És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa.
Pere Mollà (Catalunya, segle XIV – segle XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.
Pere Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVII – 1698) Frare agustí. Ocupà càrrecs d’importància, entre ells el de provincial de l’orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.
Sebastià Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVI – València, segle XVII) Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.
Vicent Mollà (País Valencià, segle XIX – segle XX) Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.
(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)
Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.
Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Empresari teatral. Durant els anys 1890-95 tingué a càrrec seu el teatre Novetats de Barcelona.
Bé que fracassà econòmicament, cal remarcar la seva tasca de promoció literària i artística del teatre català.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actor de teatre. Fou primer actor i director de la companyia que actuava al Romea pels anys 1889-90.
Dades dels Països Catalans 