Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Godó -industrials-

1 Resposta

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX)  Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)  Diputat a les corts per Igualada.

Ginot, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Arquitecte. D’acord amb una moda renovadora de malaurades conseqüències, cobrí les nobles línies romàniques de la catedral de la Seu d’Urgell amb una reforma d’estil neoclàssic.

La reforma ha estat destruïda modernament, per tal de restablir les línies primitives.

Gelabert, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic.

A la primeria de setembre de 1714, amb Josep Antoni de Ribera, fou l’encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l’enemic.

Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat.

Garriga, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat i polític. Era doctor en ambdós drets. Tenia el títol de ciutadà honrat.

Pertanyia al Consell de Cent de la capital. S’hi mantingué després de les eleccions municipals de 1713. Formà part de l’organisme de govern provisional català durant el setge de 1713-14.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Garriga -família-

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, segle XX)

Família de comerciants i banquers (després Garriga-Nogués), iniciada per Josep Garriga.

Garrido, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Arquitecte. Projectà el campanar de l’església de Sant Feliu de Sabadell (1724-38) i la casa consistorial de Manresa (1737), la construcció de la qual durà fins l’any 1777.

Intervingué en les obres del nou convent de Sant Agustí de Barcelona (1741).

El seu possible fill fou Joan Garrido  (Barcelona ?, vers 1724 – segle XVIII)  Arquitecte. Fou autor de la casa dels Velers o Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona (1758-63). Era arquitecte de l’audiència i professor d’arquitectura a Barcelona.

Gallart, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de “Guardias Viejas” de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal.

Entusiasta de la causa de Carles d’Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S’uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat.

En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d’un regiment català. Participà a l’alçament obert de la comarca d’Osona pel juliol de 1705.

Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot.

El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues.

Gaig, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII)

Arquitecte fuster. Membre d’una important dinastia de fusters i d’imatgers.

L’any 1731 col·laborà amb l’escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l’obra (1735), reclamà judicialment a l’escultor l’import de la seva feina.

Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l’església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l’edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764).

Posteriorment col·laborà en les obres d’aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca.

Forners, Josep

1 Resposta

(Hostalric, Selva, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona.

En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics.

El 1720 fou comissionat per l’ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti… (1725).

Fornaguera, Francesc -abat Poblet-

3 Respostes

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet. Fou el LXXXII abat general i el XXVIII dels quadriennals.

Fou elegit el 1736 com a successor de Baltasar de Saiol, que acabava aleshores el tercer dels seus mandats. Cessà el 1741. Fou succeït per Josep Antoni Lledó.

Quan aquest cessà, el 1744, Fornaguera fou reelegit com abat. Cessà el 1748. Seria succeït per Pere Parellada.