(País Valencià, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Cavaller. Es distingí per la seva fidelitat a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquest el féu vescomte el 1708, arran del matrimoni del sobirà amb Elisabet de Brunsvic.
Es refugià al Principat quan el País Valencià caigué a mans dels borbònics.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – segle XVIII)
Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d’Urgell i de Solsona.
És autor d’algunes obres religioses.
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de medicina (1726) de la universitat de Cervera.
Deixà manuscrits un Methodus rationalis medendi humani corporis morbos i un Tractatus utilissimus de morborum mulierum curatione (1725).
(Catalunya o Itàlia, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)
Escultor. Esculpí la imatge de marbre de la Mare de Déu de l’Esperança. L’obra pertanyia a l’antic gremi de corredors d’orella de Barcelona.
El 1767 fou posada al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. La seva signatura figura a la peanya de la imatge.
Hom ignora si es tracta d’un artista català o bé italià.
Anton Casals (Barcelona, 1747 – 1818) Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.
Antoni Francesc Casals (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.
Bonaventura Casals (Barcelona ?, segle XVIII) Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).
Bru Casals (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852) Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).
Joan Casals (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900) Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera.
És autor del tractat Medicina ad leges circulationis anathomicas (1738).
Andreu Carbonell (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII) Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.
Climent Carbonell (Catalunya, segle XV) Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.
Guillem Carbonell (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.
Joan Carbonell (Catalunya, segle XIV) Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.
Jordi Carbonell (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759) Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.
Josep Carbonell (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? ) Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.
Miquel Carbonell (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.
Vicent Carbonell (Alcoi, Alcoià, segle XVII) Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.
(Catalunya, segle XVIII)
Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona.
Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d’uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits.
(Castella, segle XVII – segle XVIII)
Militar i polític. Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat.
Estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions.
(Girona, segle XVIII – Montserrat, Bages, segle XVIII)
Frare benedictí. Fou abat del monestir de Montserrat el 1764, després d’haver ocupat altres càrrecs importants.
Dades dels Països Catalans 