Arxiu d'etiquetes: segle XV

Goxat, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès).

Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II el Catòlic per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d’un grup d’homes decidits s’emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d’Empordà.

Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill.

Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d’un combat a les Abelles.

En l’endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d’ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences.

Goixat, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cap remença. Sostingué una actitud rebel constant en contra de les disposicions reials.

Per la sentència de Guadalupe (1486), fou condemnat a mort, però marxà a Perpinyà, on fou detingut per les autoritats franceses.

Almenys fins a l’any 1491 va mantenir una actitud hostil contra la política de Ferran II el Catòlic, referent a la pagesia del Principat.

glòria d’amor, La

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Poema de Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill. De 1.544 versos de diverses mesures i precedit d’un pròleg en recargolada prosa.

És dividit en parts anomenades dantescament Comèdies, i essencialment és un infern d’enamorats amb tramat mitològic i amb recòndites al·lusions que avui semblen enigmàtiques.

En tot el poema hi ha una evident influència d’allò més extern de la Commedia de Dant i de diverses obres de Petrarca i de Boccaccio, a més de literals imitacions de versos d’Ausiàs Marc.

Aquest lleuger i superficial renaixentisme inclou una curiosa barreja d’esments més o menys detallats de grans enamorats, com ara personatges de la mitologia, Tristany i Isolda, Lancelot, Jaufré Rudel, Alain Chartier, el gallec Macias, el portuguès João Lourenço de Cunha, herois de narracions de Boccaccio i d’El siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, i figures històriques, com segurament Frederic, comte de Luna, fill bastard de Martí I de Sicília, i Violant Lluïsa de Mur.

Fou publicada per H. C. Heaton el 1916 a Nova York.

Girona, ducat de

27 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere III el Cerimoniós el gener de 1351, i concedits al seu primogènit l’infant Joan (futur rei Joan I).

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Santpedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs. Al febrer de 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat.

El decret fundacional vincula el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener de 1387.

En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-ho al seu primogènit, l’infant Jaume. Mort aquest per l’agost de 1388, al gener de 1394 Joan I restaurà el ducat al seu nou primogènit, l’infant Pere, que morí per l’abril del mateix any.

Ferran I d’Antequera el convertí en principat de Girona.

Gil, Pere

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Prengué les armes per la Generalitat a la guerra contra Joan II.

En 1462, a les ordres del comte de Pallars, era un dels assetjants de la Força de Girona, on es trobaven la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran.

Resultà ferit a l’assalt del dia 17 de juny.

Gènova, guerres contra

1 Resposta

(Gènova, Itàlia, 1323 – finals segle XV)

Enfrontaments entre la corona catalano-aragonesa i la república marinera de Gènova, degut a l’expansió que la primera havia assolit en els darrers anys del regnat de Jaume II de Catalunya.

Els genovesos, que sempre havien estat enemics d’aquells que els podien fer la competència en la pràctica del comerç, ho havien de ser dels catalans, els quals trobaven en tots els mercats. Aquesta competència comercial i els mateixos afanys imperialistes de d’un i l’altra bàndol donarien lloc a una rivalitat que duraria quasi dos segles.

La causa fonamental que transformà aquesta rivalitat en guerra declarada fou la conquesta de Sardenya per part de Jaume II, atès que Gènova tenia grans interessos a l’illa.

La primera guerra entre Catalunya i Gènova es produí entre 1329 i 1336. La iniciativa partí dels consellers de Barcelona, que, juntament amb la ciutat de Palma de Mallorca, decidiren organitzar una poderosa armada. La intervenció d’Alfons III el Benigne no tingué lloc fins al 1331. La pau se signà el 1336.

La segona guerra catalano-genovesa es produí en temps de Pere III el Cerimoniós, entre 1351 i 1360, i la causa en fou també l’illa de Sardenya. Els genovesos s’aliaren amb Castella, i Catalunya, amb Venècia. Els genovesos foren vençuts a les batalles del Bòsfor (1352) i de l’Alguer (1353). Gènova llavors se sotmeté als Visconti de Milà. A començaments del segle XV, altra volta els genovesos foren derrotats

Durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim es produí un altre episodi de la guerra per la supremacia del Mediterrani. La primera etapa fou durant 1420 i 1426. El Magnànim va renunciar a l’illa de Còrsega, a canvi de les bases de Portovenere i Lirici, al golf de Gènova. En l’etapa compresa entre 1435 i 1444, els catalans varen ésser derrotats a la batalla de Ponça (1435).

El 1454, Gènova fou assetjada per mar i per terra, i gràcies a la mort d’Alfons IV el Magnànim va ser alliberada. L’enfrontament, amb atacs corsaris, continuà fins al final del segle XV, i es debilità cada vegada més a causa de la decadència de Gènova.

Gavella, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. En 1411-12 fou un dels ambaixadors a Sicília del Parlament de Catalunya. Informà de la seva missió amb una correspondència molt estimable.

De tornada, comparegué a Tortosa davant el Parlament, per informar, el 28 de juny de 1412.

Garrius, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Tresorer de Joan I el Caçador. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.

En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.

En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.

Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí I l’Humà.

Fou el pare de Joan Garrius  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Funcionari reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del procés del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya.

Garidell, Gonçal

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa.

En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius.

En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l’ús de la força contra Jaume II d’Urgell.

Garí, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Estigué al servei de Pere IV el Conestable de Portugal, proclamat rei dels catalans per la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

Fou ambaixador a les Corts de França, Anglaterra i Borgonya (1464). Tornà l’any 1465 a Anglaterra (a la cort d’Eduard VI) per cercar l’aliança i intentar el casament entre Pere i Margarida de York.