Arxiu d'etiquetes: segle XV

García de Benavarri, Pere

3 Respostes

(Benavarri, Ribagorça, segle XV – Barbastre ?, Aragó, segle XV)

Pintor. El 1445 era documentat a Saragossa i hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona. El 1455 signà contracte amb la vídua de Bernat Martorell per continuar-ne el taller durant cinc anys.

A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on treballà per a molts indrets de les comarques veïnes. Sembla que els darrers anys de la seva vida (des del 1481, si més no) residí a Barbastre.

Desenvolupà una activitat pictòrica caracteritzada pel realisme narratiu que l’atansa a l’estil de Jaume Huguet. Es destacà per la sobrietat i bellesa dels seus personatges.

És autor, entre altres obres, del retaule de Bellcaire (una de les seves obres més característiques, actualment al Museu d’Art de Catalunya) i els de Sant Joan Baptista de Lleida (Museu d’Art de Catalunya), de Sant Quirze i Santa Julita (Museu Diocesà de Barcelona), de Santa Clara i de Santa Caterina (catedral de Barcelona), de la Mare de Déu i Sant Vicent Ferrer (Cervera), de la Mare de Déu de Bellcaire (Museu d’Art de Catalunya).

Exercí molta influència sobre els mestres locals de les zones de Lleida i Osca.

El seu taller fou continuat per Pere d’Espallargues, deixeble seu.

Galters, Carles

3 Respostes

(Rouen, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Mestre d’obres. S’identifica amb el Mestre Carlí, el qual l’any 1408 traçà un projecte de façana per a la catedral de Barcelona, que, bé que no es dugué a terme, al final del segle XIX n’inspirà l’actual façana, de Josep Oriol Mestres i August Font.

Del 1410 al 1414 dirigí les obres de la seu de Lleida, i el 1416 treballà en el campanar d’aquesta mateixa església.

El seu estil denota la influència del gòtic francès per l’abundor d’elements decoratius, en contrast amb la sobrietat del gòtic català, però amb un resultat harmònic.

Furs de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XV)

Compilació de lleis normatives medievals de caràcter general donades pel rei des de Jaume I, també anomenades Constitucions.

Posteriorment, els furs foren lleis aprovades en les Corts Catalanes.

En les Corts del 1413, sota el regnat de Ferran I d’Antequera, foren compilades en Les Constitucions i altres drets de Catalunya.

Francina Rossa

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XV – Catalunya ?, segle XV)

Amistançada de Joan II de Catalunya, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468).

El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume (II) d’Arenós, el fill, però, aquest la refusà.

Fou cantada per alguns poetes del seu temps.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1455, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquest el castell de Foixà per a completar les rendes de l’Armentera.

Lluís Benet fou també rebel a Joan II el Sense Fe, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet de Foixà.

Lluís Benet fou succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, germà d’Aldonça.

Un altre fill seu fou Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Senyor de Boixadors. Féu hereu al seu fill:

Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d’Ivorra  (Catalunya, segle XVI)  Senyor de Boixadors. Morí sense descendència i l’heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel.

Foixà i d’Orriols, Hug de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Castellà d’Agrigent. Iniciador de la línia de Sicília.

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, que volia dedicar-lo a l’església, però que passà a Sicília, on es casà amb Constança de Santmarçal, dama de la reina Blanca I de Navarra.

Serví el rei Martí I el Jove de Sicília. Aquest li deixà en morir (1409) 10.000 florins. Tingué rendes sobre els ports de l’illa.

Foixà i de Sacirera, Arnau de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill d’Arnau de Foixà i d’Orriols i germà consanguini de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors.

Heretà del seu pare la senyoria d’Albons. Fou un dels ambaixadors enviats a Joan II el Sense Fe per a demanar l’alliberament del príncep de Viana.

Oposat el rei (1461), aquest donà Albons a l’infant Enric “Fortuna”, comte d’Empúries (1463).

Un altre germà seu fou Hug Benet de Foixà i de Sacirera  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Romanyà. Fou l’iniciador d’aquesta línia. Es casà amb Beatriu de Sarroca, senyora de Romanyà. Llurs fills foren Beatriu i Pere de Foixà i de Sarroca.

Foixà i de Boixadors, Bernat Guillem de

6 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill d’Arnau de Foixà i d’Orriols. Varvassor de Foixà i de Boixadors (bé que el senyor de Boixadors fou el seu germà Berenguer de Foixà i de Boixadors) i senyor de l’Armentera, lloc que havia passat als Xetmar i que Ramon de Xetmar, per una qüestió de censals, habia cedit al seu pare; això no obstant, per sentència reial tal lloc fou novament lliurat a l’hereu de l’esmentat Ramon (1439).

Fou succeït pel seu fill Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles. Un altre fill seu i de la seva segona muller, Caterina de Bordils, senyora de Maçanet, fou Berenguer de Foixà i de Bordils.

Una altra filla seva fou Elisabet de Foixà  (Catalunya, segle XV)  Muller de Juan de Salcedo, el qual rebé els béns confiscats per Joan II el Sense Fe al germà d’Elisabet, Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, aquesta els donà al castellà d’Amposta, però el rei li retornà el feu, que comprenia també el castell de Boixadors (1478-80).

Foix, Blanca de

4 Respostes

(Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.

Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars. El seu marit lluità contra el seu nebot Mateu de Foix quan aquest envaí Catalunya el 1396. Fills seus foren Roger Bernat I, comte, Arnau Roger, bisbe d’Urgell i patriarca d’Alexandria, i Artau (II).

A la mort del seu marit (1416), en rebé les valls de Cardós, Espot i Berrós, entre Llavorsí i Escaló.

El 1432, el seu nét Arnau Roger IV li ocupà aquells territoris, però li foren tornats pels bons oficis de la reina Maria de Castella.

Fogassot, Joan

4 Respostes

(Barcelona, segle XV)

Poeta. Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474.

El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya. Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari.

A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’alliberament de Constantinoble (1453) i un Romanç sobre la detenció del príncep Carles de Viana (1461).