(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Destacà durant el primer quart del segle XIX. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.
Fou el pare de Pau i de Ramon Alabern i Moles.
(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Destacà durant el primer quart del segle XIX. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.
Fou el pare de Pau i de Ramon Alabern i Moles.
(Catalunya, segle XIX)
Metge militar. Va signar el Dictamen dado por la Corporación de Cirugía médica militar de la plaza de Barcelona al Excmo. Sr. Jefe Político de la provincia de Cataluña (1932) on es defensava l’etiologia contagiosa de la febre groga.
(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)
Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.
Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX) Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona.
El 1840 féu un compendi de la Crònica de Jeroni Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la “Col·lecció d’obres antigues catalanes”.
(Cadis, Andalusia, segle XIX – ? , segle XIX)
Dirigent internacionalista. A Barcelona fou professor de matemàtiques i ciències aplicades a l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Participà en el primer grup bakunista de 1869-73. Redactor de “La Federación”, prengué part activa en el Primer Congrés Obrer Espanyol del juny de 1870.
Posteriorment, participà en les insurreccions del juliol de 1873.
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820).
El 1829 era propietari d’una de les fàbriques d’estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic.
Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans.
(Girona, segle XIX)
Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.
És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.
(Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres.
Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant.
Va ésser designat cap del regiment d’infanteria anomenat dels Lleials Manresans, i fou vocal del Consell de guerra permanent del Principat de Catalunya.
(Barcelona, segle XIX)
Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l’alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero.
Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)
Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.
Fou elegit com a successor de Josep Queralt.