Sibil·la d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Filla de Guillem I. Heretà del seu oncle Berenguer diversos llocs ribagorçans.
Sibil·la d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyora d’Erill. Filla d’Arsenda d’Erill.
Erill, Sibil·la d’ -varies-
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: segle XIII
Erill, Guillem d’ -varis-
Guillem (I) d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyor d’Erill (documentat entre el 1206 i el 1221). Germà de Berenguer i possiblement de Bernat, i pare de Sibil·la d’Erill.
Guillem (II) d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyor d’Erill. Fill d’Arsenda d’Erill. Heretà diversos llocs de la Ribagorça i fou el pare de Bernat Roger (I) i Guillem (III) d’Erill i de Coserans.
Entença, Teresa Gombau d’ -varies-
Teresa Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Dama. Potser era filla de Gombau i néta de Bernat Guillem. Fou la primera muller de Pere Ferrandis d’Híxar, pertanyent a una branca bastarda de la casa reial. Morí jove, sense fills. El seu marit es tornaria a casar, amb Marquesa de Navarra.
Teresa Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIV – abans 1332) Dama. Era casada amb Berenguer (I) Carròs. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d’Entença i cosina germana de la nora de Jaume II el Just, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d’Entença.
Entença, Guillem d’ -varis-
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.
Guillem d’Entença (Catalunya, segle XIV) Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.
Guillem d’Entença (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34) Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.
Entença, Gombau d’ -varis-
Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat I d’Entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l’alqueria de Torís a la Vall d’Alcalà.
Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII – cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299) Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d’Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l’època, bastant més grans que ell.
Gombau d’Entença (Catalunya, segle XIII – 1309) Senyor de les baronies d’Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou procurador del regne de València des de l’any 1305. Per encàrrec de Jaume II el Just es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l’obediència reial.
Entença, Gil Martines d’
(Ribagorça, segle XIII)
Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:
Gil Martines d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:
Urraca d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.
Entença, Berenguer III d’
(Ribagorça, segle XII – 1208)
Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.
En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.
Fou el pare de Bernat I d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.
dobler -moneda-
(Illes Balears, segle XIII – segle XVII)
- Moneda de billó amb valor de dos diners. Encunyada amb els mateixos tipus de la moneda d’argent. Anomenada també doblenc, fou instituïda per Jaume II de Mallorca el 1300.
- Moneda de coure d’Eivissa, de valor de tres sous eivissencs, dels segles XVI i XVII.
- Moneda de Menorca, de bilió, manada encunyar per Alfons IV de Catalunya.
Dias, Sança Ferrandis
(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Dama. Era filla de Ferran Dias. El 1279 es casà amb Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran. El seu marit rebé del rei, el mateix any, la senyoria de Sogorb i altres terres.
La seva única filla, Constança de Sogorb, es casà amb un dels més poderosos nobles d’Aragó, Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc de Luna.
Costa, Pere
(País Valencià, segle XIII)
Jutge reial de València, almenys entre el novembre de 1278 i l’abril de 1284. En aquest darrer any, i en companyia del bisbe de València Jaspert de Botonac, fou ambaixador de Pere II el Gran a París, tractant de disminuir la tensió amb França. Acomplí amb gran dignitat la seva missió, que resultà ben ingrata per haver-se negat Felip III l’Ardit a rebre l’ambaixada.
Les seves missions diplomàtiques prosseguiren. El 1286, amb Gilabert (IV) de Cruïlles i Ramon de Reus, anà a Roma per veure-hi el papa en nom del nou rei Alfons II el Franc. El 1289 tornà encara a Roma, amb Cruïlles, i foren detinguts i empresonats a Narbona, d’on pogué alliberar-se amb una audaç fugida, i tornà a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 