Arxiu d'etiquetes: segle XI

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Girald Corementrat

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XI)

(llat: Quadragesima Intrante) Jueu. Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092.

Era casat amb una dama de nom Narbona.

Geriberga

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.

Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.

Garsenda de Besalú

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)

Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.

Folc -eclesiàstic, s. XI-

3 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Eclesiàstic. Fill del vescomte de Barcelona Geribert i d’Ermengarda de Barcelona i germà del famós Mir Geribert.

Era senyor del castell de Port, a Barcelona. El deixà al nebot Guillem, fill de l’esmentat Mir Geribert.

Felícia d’Urgell

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.

Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.

Estefania -comtessa Pallars-

2 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035.

Fills seus foren Bernat I i Artau I Miró, successivament comtes de Pallars Sobirà.

Ermessenda (de Pallars)

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà.

Fill seu fou Ramon V de Pallars Jussà, també comte.

Ermengarda de Pallars

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà.

Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.

Erill, Pere d’ -varis-

4 Respostes

Pere (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XI)  Fill de Ramon (I). Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d’Erill.

Pere (II) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Ramon (II) d’Erill. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Era germà de Bernat, i pare de Ramon (III).

Pere d’Erill  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts.