(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, 1454)
Dama. Filla de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.
Es casà amb el marquès d’Oristany a Sardenya i fou cantada per Lleonard de Sorts i per Francí Guerau.
(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1324)
Senyor de Torà. Fill i successor de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries.
Participà en l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons i fou un dels qui moriren lluitant al setge d’Esglésies.
Fou el pare de l’almirall Ramon de Cardona.
Joan Cardona (Catalunya, segle XV) Escriptor. És citat per Fèlix Torres i Amat com a autor d’una novel·la titulada Tratado notable de amor.
Joan de Cardona (Sardenya, Itàlia, segle XV) Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV – després 1488) Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.
Joan de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV – Ricoccia, Itàlia, 1522) Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.
Joan de Cardona (Sardenya ?, Itàlia, segle XVI – Hongria ?, segle XVI) Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d’Hongria contra els turcs, en temps de l’emperador Ferran.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1607) Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d’Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l’oncle Galceran, germà de Lluís.
(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)
XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303.
Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).
(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1392)
Dama. Filla del jutge d’Arbòrea Hug III, l’aliat dels catalans a la campanya de conquesta de l’illa en 1323-24.
Es casà amb Guillem Galceran de Rocabertí, fill de vescomte Dalmau VII, mort precisament a Sardenya durant la campanya esmentada. Un germà de Maria, Marià d’Arbòrea, es casà amb Timbor de Rocabertí, germana de Guillem Galceran.
A la mort del sogre de Maria, el seu marit heretà la senyoria de Cabrenys, mentre el vescomtat era per al seu cunyat Jofre V.
Fill de Maria fou Guerau de Rocabertí, segon del llinatge a la baronia segregada de Cabrenys.
(Sardenya, Itàlia, segle X – 1416)
Família noble que durant l’edat mitjana governà el jutjat d’Arborea.
Agalbursa de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV de Barcelona, es casà amb Barison, jutje d’Arborea, hi introduí els interessos de la casa comtal barcelonesa a l’illa.
El nebot de la jutgessa vídua Agalbursa, Hug Ponç de Bas, aconseguí d’imposar-se sobre el seu fillastre i hereu, amb l’ajut dels genovesos i d’una expedició comandada per Ramon de Torroja (1181). Gràcies a això, quan Jaume II de Catalunya començà la conquesta de l’illa (1323) ho féu amb l’ajut d’un partit sard favorable.
Tanmateix els Arborea, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, dirigiren les revoltes anticatalanes, atiades per Gènova, des del 1356. Hug IV va morir a mans dels seus propis súbdits (1383).
La seva germana Elionor, casada amb el genovès Brancaleone d’Oria, continuà dirigint les revoltes que, a la llarga, resultaren infructuoses.
(Barcelona, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament. El 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l’illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l’illa.
Era pare de Jaume i de Marquesa Aragall (Sardenya, Itàlia, segle XV) Muller de Guerau (II) de Doni, senyor de Tuili. El seu marit era un noble ja sard però d’ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d’hipotecar Tuili, la senyoria fou adquirida pel seu germà, Jaume.
(Sardenya, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Fill de Lluís Aragall, i germà de Marquesa. Fou una figura important a Sardenya, on el seu llinatge adquirí gran prestigi.
En 1450, aprofitant que el seu cunyat Guerau (II) de Doni hagué d’hipotecar el feu de Tuili, n’esdevingué senyor efectiu, per bé que se’n desprengué anys després. En 1458 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Tenia aquest càrrec quan rebé el 1460 el príncep Carles de Viana, al seu pas per l’illa provinent de Sicília. Jaume rebé, en 1469, diverses donacions de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.
Els seus descendents, completament arrelats a Sardenya, formarien una línia ben il·lustre de la noblesa sarda, que s’extingí al segle XVII amb Dídac Aragall i de Cervelló, també de noble ascendència catalana per part materna.
(Cervera, Segarra, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)
Pintor. Residí a Càller, on es casà.
Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer.
Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume.
Se’l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya.
(Barcelona, segle XIV – vers 1421)
Mercader. Dedicat al comerç de teixits pel Tirrè, ajudà Martí I el Jove a sotmetre l’illa de Sardenya (1409).
Participà activament a la batalla de l’illa d’Asinara i prengué part en el combat victoriós de Sanluri (1409). Martí el Jove li donà en feu les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi.
A la mort d’aquest, Martí I l’Humà li encomanà les tasques del funeral i la recerca d’informació sobre les relaciones amoroses de Martí el Jove amb dues dones sardes: l’una de l’Alguer, l’altra possiblement l’anomenada bella de Sant Luri.
Heretà els seus feus el seu fill Joan de Doni (Sardenya, Itàlia, segle XV) Junt amb el seu pare foren declarats generosos per Alfons IV el Magnànim, amb facultat per a ésser armats cavallers (1417).
Dades dels Països Catalans 