(Tarragona, inici segle XV – Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, segle XV)
Monjo. Per ordre del rei Joan II de Catalunya traduí del llatí una obra de caràcter històric.
Canals, Pere de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sant Cugat del Vallès (bio)
Garriga i Barata, Francesc
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 abril 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 febrer 2015)
Poeta. Simbolista i existencial.
Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni… (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).
Galí i Duffour, Francesc
(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)
Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).
La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.
Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.
Fernández i Truyols, Andreu
(Manacor, Mallorca, 15 desembre 1870 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 novembre 1961)
Biblista i jesuïta. Fou director de l’Institut Bíblic de Roma (1918-24). Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem. s’especialitzà en geografia bíblica.
És autor d’una Vida de N. S. Jesucristo (segona edició, Madrid 1954).
Estruc, Bernat -humanista-
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, després 1419)
(o Astruc) Humanista benedictí i doctor en dret.
Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19).
Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó.
Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404.
Diogène i Guilera, Mercè
(Perpinyà, 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 agost 2014)
Pintora. Es formà a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, on aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux.
La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Tracta temes com ara el paisatge i la natura morta.
També realitzà tapissos, que representen un contrapunt a la seva pintura, atesa llur natura abstracta.
Delclaux i Is, Carles
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 octubre 1951 – )
Artista tèxtil. Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria.
En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura.
Cugat -sant, segle III-
(Àfrica, segle III – Castrum Octavianum, Vallès Occidental, vers 303)
Màrtir cristià i sant. Vingué a Catalunya i s’establí a Barcelona per predicar-hi l’Evangeli.
Va morir durant la persecució de Dacià en el lloc que, en memòria d’ell, fou anomenat Sant Cugat del Vallès, i en el qual es fundà el monestir que porta el seu nom.
Cufí i Sobregrau, Julià
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 – )
Matemàtic. Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres.
Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques del qual fou professor.
Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i els seus treballs inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions.
Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1982 al 1986.
Comas i Maduell, Ramon
(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)
Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.
Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).
El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.
Dades dels Països Catalans 