(Catarroja, Horta, 1903 – València, 1976)
Sacerdot i erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb.
Ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).
Veure> Sunifred Llobet (ardiaca, científic i astrònom català del segle X).
(Arles, Vallespir, 13 juny 1801 – 12 juny 1864)
Prevere i poeta. Fou rector de Montalbà de l’Església i un dels precedents de la Renaixença de la Catalunya Nord. Com a eclesiàstic fou professor de teologia i d’escriptura fora de la terra nadiua.
Fins al 1882 no foren publicades un recull de les seves poesies per Josep Bonafont (Arles, vila fortunada, La dona forta, etc).
(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)
Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.
Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.
Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).
(Castell de Vernet, Conflent, 11 setembre 1877 – pla Guillem, Vallespir, 28 juliol 1942)
Prevere i escriptor. Publicà estudis històrics sobre els monestirs del Canigó, de Cuixà i de les esglésies del Castell de Vernet i d’Elna.
És autor del reculls poètics Lliris, roses i violes (1914) i El Romanceret del Pessebre (1932).
(Alaró, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1976)
Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920.
Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat (1946).
Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).
(València, segle XVII)
Poeta i sacerdot. Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso, publicat sota el seu nom a València (1687).
(Perpinyà, segle XVII)
Eclesiàstic. Durant la guerra dels Segadors lluità a favor del domini francès del Rosselló. Els seus atacs armats als castellans foren recompensats per La Mothe, amb el càrrec vitalici de capellà del castell de Perpinyà.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)
Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.
És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 – )
Medievalista i sacerdot. Féu estudis al seminari de Mallorca i a la universitat de Friburg de Brisgòvia (RFA), on s’interessà pel lul·lisme i on es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979).
Secretari d’“Estudios Lulianos” i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, fou professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.
Ha editat l’Ars Notatoria i l’Astronomia de Ramon Llull.
Dades dels Països Catalans 