(València, 11 gener 1905 – 19 gener 1988)
Sacerdot i historiador. A l’època de la República residí a Barcelona.
Ha publicat Breu compendi de la història del Regne de València (1953), València i el general Espartero (1955), Biografia del reis de València (1956) i Imatges venerables de la ciutat de València (1956).
(València, 7 març 1728 – 15 gener 1782)
Matemàtic i sacerdot. Emprà el cognom de Morico. Es doctorà en teologia a València. Dirigí el Col·legi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
És autor d’una Carta… en que se explican las causas naturales del terremoto de 1º de noviembre de 1755 (1756) i de traduccions del francès.
(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques.
Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).
(Carcaixent, Ribera Alta, segle XVIII)
Eclesiàstic. Rector de Carcaixent. Organitzà la plantació de tarongers a la zona carcaixentina, transformant les terres ermes en un districte especialment productiu.
(València ?, segle XVII)
Músic. El 1666 fou tenor del Col·legi del Patriarca de València, on el 1677-78 actuà com a organista. Ordenat de sacerdot (1669), havia estat organista de la catedral de Múrcia (1675-77).
Hom en conserva un gran motet: Post haec autem.
(València, segle XVII)
Metge. Era nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV.
Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642).
El seu germà fou Gaspar Moles i Garcia (València, s XVII) Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638).
(Oliva, Safor, 6 gener 1933 – 12 gener 2023)
Historiador i sacerdot. Estudià a València i a Roma. Fou catedràtic d’història moderna a les universitats de València i d’Alacant.
Especialista en història social i cultural de la il·lustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar.
Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Guardonat amb diversos premis, com el de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (1999).
(Xàtiva, Costera, 1671 – 1743)
Pintor i arquitecte. En restar vidu s’ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos.
(València, segle XVII – 1688)
Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia.
És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes… fiestas… por la beatificación de… Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes les deixà inèdites.
Dades dels Països Catalans 