Arxiu d'etiquetes: rius

Joeu, riu de

20 Respostes

(Vall d’Aran)

Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l’Aneto; rep les aigües de 7 estanys.

Recorre l’ampla vall de l’Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d’afaiçonament glacial.

Prop de l’aiguabarreig inicial hi ha els güells d’Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d’aigua, procedent de l’alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l’atlàntica a causa d’un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona.

Central hidroelèctrica de Benòs.

Hònt Hireda, serra d’

1 Resposta

(Viella, Vall d’Aran)

Cresta, uneix els tucs del port de Viella (2.665 m alt) i de Sarraera (2.632 m), entre la vall de Conangles, al sud, i la del riu d’Hònt Hireda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al nord i dins el municipi de Viella.

Gurri, riu

19 Respostes

(Osona)

Curs d’aigua, afluent dretà del Ter. Neix al nord-oest del Matagalls, al Montseny, travessa longitudinalment de sud a nord la plana de Vic, la qual en part és resultat de la seva força erosiva, passa per Vic, i desguassa al Ter poc abans de la gorja de Sau, al sud de l’altiplà de Collsacabra, a Roda de Ter.

Hi van a parar les aigües de la riera de Taradell, del riu de Tona i del riu Mèder.

Gurn, el

3 Respostes

(Garrotxa)

(o el Gurni)  Afluent esquerrà del Fluvià, a la plana d’en Bas.

Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent (que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm) i que després de passar vora Sant Privat d’En Bas i del Mallol, desemboca al seu col·lector prop del veïnat de Cirera.

Guils del Cantó

1 Resposta

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (1.407 m alt), situat al vessant esquerre del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.

La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839. El lloc formà part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.

Formà municipi independent fins el 1920 en què fou incorporat al de Castellbó, que el 1970 ho fou al de Montferrer de Segre. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla.

Guiló, coma de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o d’Aguiló)  Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.

És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.

Guilla, riu de

2 Respostes

(Alt Empordà)

Curs d’aigua, afluent, per la dreta, del Llobregat d’Empordà, que neix al coll de Lli, a la serra de l’Albera, dins el terme de la Vajol.

Després de passar per Agullana, desemboca al seu col·lector prop de l’Estrada.

Guerosso, riu de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Curs d’aigua de la vall de Cardós.

Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.

Guàrdia d’Ares, la

11 Respostes

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Poble (1.594 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.

L’església, romànica, depèn de la de Taús.

Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d’Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.

Gréixer -Berguedà-

13 Respostes

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Poble (1.100 m alt), que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l’esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tosa d’Alp.

El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu.

Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança.