Arxiu d'etiquetes: rius

Mainera, serra de

(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)

Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).

La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.

Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.

Magarola, riera de

(Anoia / Baix Llobregat)

(o de Pierola)  Afluent dretà del Llobregat.

Neix al coll del Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato.

Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal.

Madrona -Solsonès-

(Pinell de Solsonès, Solsonès)

Poble, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163.

Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualment en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al segle XVIII.

Dins l’antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.

Llosa, riu de la -Baixa Cerdanya-

(Andorra / Baixa Cerdanya)

Riu, afluent per la dreta de l’alt Segre.

Neix a les muntanyes d’Andorra limítrofes amb la Cerdanya, prop dels estanys de Vallcivera.

Forma la vall de la Llosa i desemboca, prop de Martinet, al Segre.

Llobregós, el

(Anoia / Noguera / Segarra)

(o riu Bregós, o Riubregós)  Riu, afluent esquerrà del Segre, a la Depressió Central Catalana.

Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est – nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. El seu curs és de 48 km de longitud.

Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja.

La seva vall ha estat aprofitada per a l’establiment de conreus.

Llobregat d’Empordà, el

(Alt Empordà)

Riu, afluent de la Muga. Neix al massís de l’Albera, prop del coll del Pertús, corre en direcció nord-oest – sud-est, fins a desguassar a la Muga, aigües avall de Peralada.

Els seus afluents són el Ricardell, per la dreta, i el Masarac, el Net i l’Orlina, per l’esquerra.

Llobregat, reserva natural del delta del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

llobregat_reserva2

Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat de Llobregat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Llinars de l’Aiguadora

(Castellar del Riu, Berguedà)

Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.

És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Llierca, el

(Garrotxa)

Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont.

La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda.

És format per l’aiguabarreig de les aigües del riu de Beget i de la riera d’Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l’esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent.

Una part de les seves aigües s’infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l’estany de Banyoles.

Llavanera, la -Cerdanya-

(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)

Afluent dretà del Segre.

Neix al vessant septentrional de la serra de Gorrablanc, dins el terme de Vallcebollera, i desemboca al seu col·lector prop d’Age.