Arxiu d'etiquetes: rius

Mèder, riu

(Osona)

Subafluent del Ter, neix al terme de Muntanyola, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell.

Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic.

És molt aprofitat per les adoberies vigatanes.

És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder, com a vegades ha estat escrit.

És important la seva tasca d’erosió a la plana de Vic, a causa de l’existència de margues eocèniques.

Matamargó

(Pinós, Solsonès)

Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.

L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.

Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.

Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.

Margançol, el

(Berguedà)

(o el Merdançol)  Riu, afluent per l’esquerra del Llobregat.

Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt. a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu.

L’únic afluent important és la riera de Vilada.

Margalida, riu de -Vall d’Aran-

(Vall d’Aran)

Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.

Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossòst.

A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d’explotar cap al 1950.

Manyanet

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Poble (1.488 m alt), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.

De la seva església parroquial depèn el llogaret del Mesull.

Manol, riu

(Garrotxa / Alt Empordà)

Riu, afluent dretà de la Muga.

Neix prop de Lliurona (Garrotxa), a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l’Alt Empordà en direcció oest-est, on passa per diversos municipis, com Cabanelles, Borrassà, Figueres, i desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga.

De cabal irregular, les seves ribes són plenes de vegetació de ribera.

Malo, riu

(Vall d’Aran)

Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).

Desapareix al peu de la muntanya de Baqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).

Aflueix al riu de Ruda per la dreta.

Major, vall -Terra Alta-

(Terra Alta)

Curs d’aigua intermitent de la comarca.

Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp.

Major, vall -Garrigues/Segrià-

(Garrigues / Segrià)

(o riera de Juncosa)  Curs d’aigua, afluent esquerrà del Segre.

Neix als vessants orientals de serra la Llena, prop de Juncosa, i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca de Lleida, desemboca al seu col·lector a través del pantà d’Utxesa.

Major, riu -Alt Empordà / Vallespir-

(Alt Empordà / Vallespir)

Afluent de capçalera de la Muga.

Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura.