Arxiu d'etiquetes: rieres

Gualba (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 23,29 km2, 177 m alt, 1.426 hab (2016)

0valles_oriental

Situat entre el massís del Montseny i la vall de la Tordera, drenat per la riera de Gualba, als vessants sud-orientals del Turó de l’Home. Hi ha grans extensions de boscs de diverses espècies i algunes pastures. Al sector més alt hi ha el petit pantà de Santa Fe, aprofitat per a la producció d’electricitat i el regatge.

Els conreus de secà (cereals, patates, hortalisses i llegums) són als sectors més plans. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet, la indústria química, de la fusta i del paper i l’explotació de pedreres de marbre i calç. Jaciments de coure i ferro sense explotar. També és un centre tradicional d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

A Gualba de Dalt hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Ger (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 33,38 km2, 1.135 m alt, 436 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la solana, entre el puig Pedrós i el Segre, el qual rega la part sud del terme. El nord és muntanyós, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig i prats alpins, on hi ha el llac de Guils.

Ramaderia bovina (que aprofita els prats de regadiu), porcina, ovina i equina, complementada darrerament per l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, patates i arbres fruiters), gràcies a la sèquia de Cerdanya, i petites indústries manufactureres de la fusta i de l’alimentació.

El poble es troba arrecerat sota un turó, a la confluència dels torrents que formen la riera de Ger s’hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, d’origen romànic, però molt modificada; prop seu hi ha els barris de Sant Pere de Ger i del Bovater.

Dins el terme hi ha els pobles de Saga i Gréixer, també amb esglésies romàniques d’interès, i els despoblats de Montmalús, Niula i Altejó.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fonollosa (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 51,67 km2, 525 m alt, 1.401 hab (2016)

0bages

Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l’avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil.

El poble es troba a l’esquerra de la riera de Fonollosa; l’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l’antic castell, i el llogaret de Caselles.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural Recreativa

Foixà (Baix Empordà)

24 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 18,80 km2, 85 m alt, 309 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a la dreta del riu Ter, al límit amb el Gironès, al nord-oest de la Bisbal d’Empordà. Dins el terme neix la riera de Foixà, que aflueix al Daró per l’esquerra, al terme de Fontanilles. La zona forestal és ocupada per alzines, pins, garrigues i bruc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, patates i vinya), complementada per la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és dividit en dos sectors, un al nord, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, gótico-tardana, i l’altre al sud, en un turó coronat per l’antic castell de Foixà, monument històrico-artístic, que conserva una torre circular i una capella del segle XIII. Fou centre de la baronia dita varvassoria de Foixà, dins el comtat d’Empúries. El 1395, prop del castell, mentre caçava, morí el rei Joan I de Catalunya.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Espinelves (Osona)

7 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,43 km2, 752 m alt, 201 hab (2016)

0osona

Situat al sud-est de la comarca, en un terreny muntanyós, a la zona de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d’Espinelves, afluent per la dreta de la riera Major, al sud-est de Vic.

Hi abunda el bosc de diverses espècies, l’explotació del qual és la base tradicional de l’economia (castanyers, alzines). Se’n destaca la producció d’avets per a les festes de Nadal. S’hi cultiva l’Abies masjoanensis; pel desembre hi té lloc la Fira de l’Avet. Conreus de secà: cereals i patates. Àrea comercial de Vic.

El poble, situat dalt d’un turó a l’esquerra de la riera d’Espinelves, és dominat per l’església romànica de Sant Vicenç (segles XI-XII) amb campanar rectangular, de gran valor arquitectònic, i el notable retaule del mestre d’Espinelves.

El terme comprèn, a més, els veïnats de la Creu Roja i de França.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Dosrius (Maresme)

12 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Corçà (Baix Empordà)

15 Respostes
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,29 km2, 43 m alt, 1.249 hab (2016) 0baix_empordaSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Rissec. El terreny és accidentat pels contraforts de les Gavarres, on hi ha boscs d’espècies diverses. Els recursos econòmics del municipi es basen en la ramaderia porcina, l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, llegums, arbres fruiters i farratges), complementades per algunes indústries de la construcció i de la ceràmica. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La vila és a la vora de la riera de Corça, afluent, per la dreta, del Rissec; conserva restes de les muralles i part de la seva estructura medieval. Hi destaquen l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, construïda al segle XVIII sobre una primitiva església romànica i el Castell de l’Alberg, dels segles XVI-XVII. El terme, on han estat trobades restes romanes, especialment un notable mosaic a la vil·la de Puig-rom, comprèn, a més, el poble de Caçà de Pelràs, els veïnats d’Anyells i de Planils, l’antic santuari de la Pertusa i l’antic municipi de Casavells i l’agregat de Matajudaica, agregats el 1969. Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

14 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,41 km2, 342 m alt, 14.168 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès des de la serra d’Ordal fins a la riba dreta del Llobregat i el seu afluent, per la dreta, la riera de Corbera.

Convertit avui en centre de segones residències, les nombroses urbanitzacions del municipi han ocupat antigues pinedes i terres de conreu i ha portat a una important recessió de l’agricultura, que tan sols dedica unes 10 ha al regadiu i unes 50 ha al secà. L’avicultura i algunes activitats industrials completen, amb la funció residencial, l’oferta econòmica local. Àrea comercial de Barcelona.

L’actual capital del municipi és Corbera de Baix. A l’antiga capital, Corbera de Dalt, hi ha el Casal del Barons de Corbera, del segle XVI, i les ruïnes de l’antic castell de Corbera, centre de la baronia de Corbera, i on es troba l’església parroquial de Santa Maria, construïda cap al 1700 sobre el primitiu temple romànic i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i una talla gòtica de Santa Magdalena. Als voltants de l’església té lloc cada any la coneguda escenificació del Pessebre Vivent, que ha esdevingut molt coneguda i visitada.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Amunt i de l’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cistella (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,55 km2, 130 m alt, 293 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’anomenada Garrotxa empordanesa, a l’oest de Figueres. El relleu és accidentat a l’oest pels contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, amb pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és agrícola, totalment de secà: cereals (blat, userda, blat de moro), vinya i oliveres; i ramadera (bestiar boví, oví i porcí). Hi ha una mica d’explotació forestal. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cistella, afluent per la dreta del riu Manol; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic (segle XII) i refeta al segle XVIII, exhibeix una notable façana i una finestra esculpida.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarig, amb un castell-palau del segle XIV, reformat posteriorment, i el santuari de la Mare de Déu de Vida (segles XV-XVII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Cervelló (Baix Llobregat)

23 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 24,10 km2, 122 m alt, 8.861 hab (2016)

0baix_llobregatEstès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l’Ordal. Hi abunden els boscos de pins.

La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l’antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica.

Dins el terme hi ha l’antiga quadra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l’antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d’estiueig o de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques