Arxiu d'etiquetes: rieres

Castellolí (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,28 km2, 415 m alt, 573 hab (2016)

0anoiaSituat al nord-est d’Igualada, a la vall de la riera de Castellolí, a la conca d’Òdena, al vessant occidental de la serra de Montserrat. El terme és en part accidentat pel coll del Bruc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, hortalisses, cereals i ametllers) i la indústria tèxtil. Boscos de pins. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és al llarg de l’antic camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la cinglera que limita la vall a llevant, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellolí, del segle X, i al costat l’església romànica de Sant Feliu; l’església parroquial de Sant Vicenç fou bastida al segle XV, substituïda el 1705 per una construcció més gran.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases de l’Alzina i el balneari de la Puda de Francolí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellfollit del Boix (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 58,90 km2, 700 m alt, 448 hab (2016)

0bagesSituat al sector sud-occidental de la comarca, al límit amb el d’Anoia, entre les conques del Cardener i de l’Anoia, i drenat també per la riera de Castellfollit, tributària de la riera de Rajadell. La zona muntanyosa del terme és boscada.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (ordi, oliveres, ametllers i vinya, són famoses les seves mongetes) i la ramaderia ovina, porcina i cabrum. Àrea comercial de Manresa.

El poble és situat en un altiplà; als afores hi ha l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, modificada el 1633.

Dins el terme es troben els pobles de Grevalosa (amb les ruïnes del temple pre-romànic de Sant Miquel) i de Maians (amb ruïnes de l’antic castell de Maians i de la seva església romànica) i diverses capelles, a més d’algunes restes romàniques i vestigis ibèrics i romans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellcir (Moianès)

10 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 34,18 km2, 773 m alt, 726 hab (2016)

0moianesSituat en un terreny pla, al nord-est de Castellterçol, al sector sud-oriental de l’altiplà del Moianès, el terme és drenat per la riera de Castellcir (nom de la capçalera de la de Tenes).

El municipi basa la seva economia en l’explotació de grans extensions forestals, l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Granollers.

El poble és de poblament disseminat, només hi ha el petit agrupament del Carrer de l’Amargura (actual centre del municipi), on hi ha la nova església parroquial de Sant Andreu i Santa Maria. L’antiga església de Sant Andreu, d’origen romànic i planta basilical, és a la serra de la Roca-sitjana, fou reformada el 1702 i restaurada al segle XIX.

El terme, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellcir (esmentat el 1107), comprèn també l’antic poble i terme de Marfà (separat del territori) i el poble de Santa Coloma Sasserra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellbó, vall de

12 Respostes

(Alt Urgell)

Vall drenada per la riera de Castellbó, que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d’Aravell, tributària del Segre. És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu.

És tancada, al nord, per un gran fundal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Sendes (que s’uneixen a la riera de Castellbó prop de la vila de Castellbó juntament amb el barranc de Carmeniu) i dominat pels puig de Solanell (2.009 m alt) i de Mongetes (2.091 m), punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’oest, i el ras de Conques, a l’est, separa aquesta vall de la Ribalera; a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia (1.741 m), hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe; a ponent, s’obren diversos colls (des del de la Culla fins al de Pou) damunt la vall d’Elins (o de Pallerols), de la qual resta aïllada, al sud, per la roca Rodona (1.565 m) i el pic de les Agudes (1.561 m).

Gran part dels faldars són coberts de conreus de secà, explotats per un poblament (en recessió) disposat en petits nuclis: Sallent de Castellbó (a 1.529 m, el més alt de la vall), Seix, Albet, Solanell, Santa Creu de Castellbó, Sant Andreu de Castellbó, les Eres, Turbiàs, Carmeniu, Cercedol, Castellnovet, Vilamitjana, Sendes, inclosos en l’antic municipi de la Vall de Castellbó, i la vila de Castellbó (802 m, el nucli més baix).

Castellar del Riu (Berguedà)

18 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 32,74 km2, 920 m alt, 176 hab (2016)

0bergueda

Situat al límit amb el Solsonès, la riera de Castellar drena part del terme. El relleu és accidentat pels rasos de Peguera i les serres de Queralt i dels Lladres; hi ha boscs de pi roig i prats naturals.

La vida econòmica del municipi és agrícola de secà per al consum local (patates, blat i farratges) i ramadera (bestiar boví, destinat a la producció de llet, i oví). Àrea comercial de Berga.

El poble, a la dreta de la riera de Castellar, és format per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, i algunes masies.

Dins el terme hi ha els pobles de Llinars de l’Aiguadora (centre administratiu) i Espinalbet, les esglésies de Sant Llorenç dels Porxos i de Santa Coloma de Can Cabra, els santuaris de la Mata i de Corbera, l’antiga quadra de Sorribes i l’estació d’esquí dels rasos de Peguera. Al pla de Campllong hi ha les restes del Pi de les Tres Branques, on cada any, pel juliol, hi té lloc una trobada en defensa de la identitat dels Països Catalans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Carme (Anoia)

16 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 11,68 km2, 351 m alt, 791 hab (2016)

0anoiaÉs drenat per la riera de Carme o de Miralles, afluent de l’Anoia, al sud d’Igualada, entre les serres d’Orpinell i de Collbàs. El sector muntanyós del terme és cobert de boscs de pi roig, alzines i roures.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinyes), i la tradicional indústria paperera, aprofitant l’aigua de la riera, i tèxtil. Àrea comercial d’Igualada.

El poble es troba al voltant de l’antiga església de Sant Martí (esmentada el 1025); l’actual parròquia és de construcció moderna.

Dins el terme hi ha les coves de les Roquetes o de la Guineu, amb importants restes prehistòriques, el santuari de Collbàs, el caseriu de les Esplugues de Carme i una font d’aigües sulfuroses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cardedeu (Vallès Oriental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 12,10 km2, 193 m alt, 18.158 hab (2016)

0valles_orientalSituat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures.

L’agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d’animals de granja fan de complement a la indústria, base de l’economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. La població ha augmentat notablement al llarg del segle XX.

La vila és a l’esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l’església parroquial de Santa Maria (dels segles XVI-XVII, refeta després de l’incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons.

Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l’antiga església de Sant Salvador dels Prats, que actualment ha desaparegut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capçanes (Priorat)

11 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,49 km2, 223 m alt, 392 hab (2016)

0prioratSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, en una vall encerclada per les serres de l’Espasa, al nord, les de Montalt i la Picotxa, al sud i a l’oest, i la de Llaberia, a l’est. El terme és drenat per la riera de Capçanes (que neix a la serra de Llaberia i aflueix, per l’esquerra, al riu de Siurana) i la riera de Marçà, al sud-oest de Falset. Més de la meitat del terme és ocupada per pinedes, pasturatges i garrigues.

L’agricultura, principalment de secà, es dedica la conreu de la vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Àrea comercial de Reus.

Al poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Sant Abdó, construïda el 1791.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de l’Espasa (segles I-III aC), a la serra del mateix nom.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler

Canyelles (Garraf)

6 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 14,23 km2, 142 m alt, 4.407 hab (2016)

0garrafSituat al nord de la comarca i al límit amb l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d’estiueig amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l’agregat de Llacunalba.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,19 km2, 346 m alt, 2.873 hab (2016)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d’alzines, de pins i de roures i castanyers.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). Àrea comercial de Granollers.

El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l’antic castell de Cànoves; hi destaca l’església parroquial de Sant Muç, romànica dels segles XI-XII, ampliada posteriorment.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l’església romànica de Sant Andreu, ampliada el segle XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques