Arxiu d'etiquetes: rieres

Sora (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 31,73 km2, 716 m alt, 193 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, al límit amb el Ripollès, a l’esquerra de la riera de Sora, afluent del Ter per la dreta; el sector meridional és drenat per la riera de Cussons. Tot el terme és accidentat pel massís dels Munts, per aixó les dues terceres parts del territori són ocupades per bosc, prats i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Vic. Població disseminada, en descens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, refeta al segle XVII.

El municipi comprèn, a més, les esglésies de Sant Pere el Puig, Sant Pere el Pla i Sant Joan de Sora, la masia de Rocafiguera, l’antic castell de Duocastella, el poble de Sant Miquel de Gallifa i els veïnats del Serradet, Corbatera i Cussons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sils (Selva)

13 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 29,91 km2, 76 m alt, 5.910 hab (2017)

0selvaSituat al centre de la depressió selvatana, on hi havia l’estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, a les vores de la riera de Malavella i drenat també per la riera de Sils, afluent per l’esquerra de la riera de Santa Coloma. La meitat del terme municipal és ocupat per la vegetació natural (pins, alzines i sureres).

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; aquesta aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, farratge i moresc; el secà dóna cereals i vinya. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Les activitats industrials són força diversificades: tèxtil, pasta de paper, alimentària (embotits), de la construcció i derivada de la fusta (serradores). Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Sils. Església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 1246). Hostal del Rolls (amb un museu de cotxes antics).

El municipi comprèn, a més, el poble de Vallcanera i les caseries de les Mallorquines, de la Barceloneta i de la Granota.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Serinyà (Pla de l’Estany)

27 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,38 km2, 188 m alt, 1.117 hab (2017)

0pla_estanySituat a la rodalia de Banyoles, al vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa, vora el Ser, a la seva confluència amb el Fluvià (on hi ha la presa de Serinyà). Drenen també el terme la riera de Serinyà i la de Rodeja.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (segle XII).

El municipi comprèn, a més, el veïnat Casals (amb l’església de Sant Miquel Sesvinyes) i els de Maixella, Bosquerós, Valldebaió, la Cellera d’Amont i Llavanera, la masia i antic poble de Reixac i l’antic castell de Taià. Jaciments prehistòrics a les coves de la bora gran d’en Carreres, el reclau Viver, la d’En Pau, Mollet, cova dels Encantats i de l’Arbreda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Sentmenat (Vallès Occidental)

19 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 28,80 km2, 207 m alt, 8.818 hab (2017)

0valles_occidentalSituat al vessant sud del Montmajor, a la partió d’aigües de la riera de Caldes i el Ripoll, a més, el terme és drenat per la riera de Sentmenat.

La proximitat de la ciutat de Sabadell fou decisiva per a la diversificació del sector industrial i l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola (cereals, vinya, etc). A més de la tradicional indústria tèxtil cotonera, n’hi ha de metal·lúrgiques, químiques i de l’automòbil, entre d’altres. Ramaderia (especialment de bestiar porcí). Àrea comercial de Sabadell. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Sentmenat. Església parroquial de Sant Menna (conserva el campanar romànic de l’antiga església de Sant Menat). Al nord de la vila s’aixeca l’antic castell de Sentmenat, gòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell Guanta, la caseria de Serrabarona i l’antic terme de la Vallcomdal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat – Institut

Selva del Camp, la (Baix Camp)

37 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,31 km2, 246 m alt, 5.546 hab (2017)

0baix_campSituat entre la serra de la Mussara i el Camp de Tarragona, és accidentat pel puig d’en Cama. És travessat en direcció oest-est per la riera de la Selva (o de Vilallonga), que neix sota la font Major i el coll de la Batalla i desemboca al Francolí.

Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d’horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l’antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista.

Dins el terme hi ha l’important santuari de Paretdelgada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola de Música – Escola Abel Ferrater

Selva de Mar, la (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,19 km2, 48 m alt, 191 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’interior de la península del cap de Creus, força accidentat pels vessants de la serra de Rodes, pels vessants sud-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera i pel serrat de la Glòria. Ocupa la capçalera de la riera de la Selva, que desguassa al Port de la Selva. El terreny és cobert per matollars i algun sector de bosc esclarissat.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura de secà (és conreen cereals (blat), vinya i olivera) i la ramaderia (cria de bestiar). Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; l’església parroquial de Sant Esteve conserva algun element de l’edificació primitiva. El lloc, esmentat ja el 1068, fou del monestir de Sant Pere de Rodes, dins el comtat d’Empúries. Fora vila hi ha l’església fortificada de Sant Sebastià. El 1787 es segregà del municipi del Port de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 11,36 km2, 86 m alt, 839 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la zona de petits turons, entre les conques del Fluvià i del Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme la riera de Saus o de Cotet.

Agricultura de secà (cereals, moresc i alfals). Ramaderia bovina, porcina i avicultura. Petita indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.

El cap municipal és el poble de Camallera, amb l’església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn també els pobles de Llampaies i de Saus, situat al nord-est del terme municipal, a la dreta de la capçalera de la riera de Cotet, amb l’església parroquial de Santa Eugènia que conserva la portada romànica (segle XII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Susanna (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 12,63 km2, 10 m alt, 3.352 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny pla, només accidentat pels últims contraforts orientals de la serra del Montnegre, a la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles i desguassa a la mar. El sector més septentrional és cobert en part de boscs de pins i alzines i de matollar.

Al sector pla, pròxim a la costa, s’alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són, al secà, els cereals i, al regadiu, les patates i les hortalisses. Indústria turística i segones residències. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Susanna.

El municipi comprèn, a més, la capella del Sant Crist de Balasc, quatre torres de defensa del segle XVI i el santuari marià de Gràcia (segle XVIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Escola

Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

8 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,82 km2, 568 m alt, 1.289 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a l’oest de la ciutat, al peu de la serralada de Ponent, al límit amb el Bages. És drenat per la riera de Santa Eulàlia i per la de Muntanyola, que juntes formen el riu Mèder. Els boscs i els pasturatges ocupen bona part del terme.

L’agricultura és tota de secà, els principals conreus són els cereals (blat, ordi i civada), farratges i patates. Ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i aviram. Indústria tèxtil, de mobles i de la construcció. Àrea comercial de Vic.

Modernament, la població ha experimentat un notable augment gràcies a la indústria, que ha contribuït a la modernització i expansió de la població.

El poble és a la vora de la riera de Santa Eulàlia. Església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 946 i modificada i ampliada el 1805. Antic castell de Torroella, convertit actualment en masia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

9 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,05 km2, 143 m alt, 6.272 hab (2017)

0maresme(o Sant Vicenç de Llavaneres)  Situat al litoral, accidentat per la serra del Corredor, al peu del cim del Montalt (594 m alt).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i hortalisses. Indústria del sector terciari (turisme). Creixent funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

El poble és a banda i banda de la riera de Sant Vicenç. L’església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista, fou consagrada el 1601, els notables retaules de l’altar major foren destruïts el 1936. Turisme massificat al barri de les Ànimes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut