Arxiu d'etiquetes: Ribagorça (bio)

Erill i de Centelles -germans-

10 Respostes

Eren fills de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.

Berenguer d’Erill i de Centelles  (Catalunya, segle XV – després 1484)  El 1431 figurava entre els assistents, a Barcelona, a l’enterrament de la reina vídua Violant de Bar. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà, el 1454, virrei de l’illa de Còrsega, on alguns del nobles locals propugnaven i sostenien la unió jurídica amb la Corona d’Aragó, tanmateix poc efectiva. El 1466 fou ambaixador de Joan II el Sense Fe davant el papa.

Francesc d’Erill i de Centelles  (Ribagorça, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, vers 1458)  Acompanyà Alfons IV el Magnànim a les seves primeres campanyes d’Itàlia (1423). Fou majordom i conseller del rei. A la batalla de Ponça fou fet presoner (1435); fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles (1452). Fou virrei de Sardenya (1437-38) i majordom de Joan II el Sense Fe. Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei (1441), i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui (1450).

Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Baró d’Anglesola. Es casà amb Elionor de Montcada, que li aportà en dot la baronia d’Anglesola. Fou pare de Joana, Guillem Ramon i Francesc (II) d’Erill i de Montcada.

Entença -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge. Originari de la Ribagorça, anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.

El primer senyor de la baronia d’Entença conegut fou:

Berenguer I d’Entença  (Ribagorça, segle XI), el qual assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat:

Gombau I d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un:

Berenguer II d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Tingué dos fills, Berenguer III i Bernat d’Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge:

Castre-Pinós i d’Anglesola, Jofre de

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XV – Catalunya, 1463)

Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres. Fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444. Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana (1460).

La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II el Sense Fe, vells enemics dels Castre. Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya; en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat.

Caigué presoner a la batalla de Rubinat (1462), i fou mort a la presó.

Fou el pare de Joan de Castre-Pinós  (Ribagorça, vers 1445 – abans 1509)  Figurà, com el seu pare, en el bàndol de la generalitat en la guerra contra Joan II. Es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d’Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l’herència dels vescomtat d’Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda.

Castre-Pinós de So i d’Aragó-Gurrea, Gaspar Galceran de

2 Respostes

(Barcelona, 1584 – 1638)

Noble. Rebesnét de Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs. Dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó. Primer comte de Guimerà.

Reuní una col·lecció important d’objectes antics. Escriví nombrosos estudis de caràcter divers, relacionats amb els seus coneixements històrics i arqueològics.

Tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó  (Ribagorça, segle XVII – després 1667)  Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So.

Benavent, Gombau de -noble, s. XIII-

2 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Noble. Era veguer de Barcelona el 1280, any en que arribaren prop de la ciutat alguns dels nobles revoltats contra Pere II el Gran, manats pel vescomte Ramon Folc VI de Cardona. Benavent contraatacà al front de les tropes barcelonines, els rebutjà amb força dany i els quals perseguí fins al Llobregat.

El 1283 era un dels cavallers que havien de lluitar al desafiament de Bordeus. El mateix any, a les corts de Tarassona, cedí en garantia el seu castell de Sèlgua (Aragó), de cara al compliment dels convenis de concòrdia amb la noblesa aragonesa, i es distinguí el 1284 a les corts celebrades a Zuera.

El 1285 compartí amb Bernat Guillem d’Entença la guarnició de Magallón de vigilància de la frontera pel temor d’una invasió, i el 1288 fou un dels que vigilaven la frontera de Empordà, l’ per evitar una invasió de Jaume II de Mallorca.

El 1291 assistí, a Saragossa, a la coronació del rei Jaume II de Catalunya.