(Reus, Baix Camp, 1804 – Catalunya, segle XIX)
Ballarí. Destacà com a intèrpret de dansa espanyola de gran estil.
El 1834 obtingué un gran èxit a l’Òpera de París.
Fou el pare de Joan Camprubí.
Camprubí, Marià
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Reus (nascuts a)
Camprubí, Joan
(Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, segle XIX)
Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees.
Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia.
Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.
Calaf i Genovès, Josep
(Reus, Baix Camp, 1915 – segle XX)
Pintor. Estudià a Tarragona, a l’Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat.
El 1939 obtingué la “Medalla Fortuny“.
Cabruja, Jaume
(Reus, Baix Camp, 1752 – Barcelona, 1831)
Eclesiàstic. Deixà escrits referents a la Inquisició. Fou molt conegut per les seves iniciatives de caràcter benèfic.
Busquets i Torroja, Modest
(Reus, Baix Camp, 27 setembre 1831 – Barcelona, 23 novembre 1880)
Comediògraf i periodista. Germà de Marçal.
Dirigí diverses publicacions, entre les quals “La Gorra de Cop”, i escriví peces teatrals, com les comèdies Sistema Raspall (1866) i La qúestió són quartos (1867), i el drama Amor i gratitud (1868).
Busquets i Torroja, Marçal
(Reus, Baix Camp, 15 octubre 1832 – Barcelona, 5 setembre 1872)
Comediògraf. Germà de Modest. Començà a escriure en castellà (La humana sabiduría, 1857), però aconseguí la popularitat en passar al català, amb obres com Un poll ressuscitat (1865) en que satiritzava la burgesia, Un pa com unes hòsties (1866), Reus, París i Londres (1866) i Qui al cel escup (1866).
Traduí al castellà novel·les de Juli Verne i Alexandre Dumas, entre altres autors.
Busquets, Ramon
(Reus, Baix Camp, 31 agost 1772 – Cocabambilla, Perú, 26 agost 1846)
Missioner del col·legi d’Ocopa. Participà amb Narcís Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón. Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla (1799-1807), i escriví un Diario de la expedición.
Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba.
Brufau i Estrada, Magí
(Reus, Baix Camp, 1921 – 28 octubre 2006)
Veterinari. Pioner d’avicultura científica a l’estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls.
Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus.
D’ençà de la seva fundació (1962), fou vice-president de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola.
Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona (1980), president de la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (1981) i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de Tarragona.
Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de
(Reus, Baix Camp, 6 febrer 1807 – Barcelona, 27 febrer 1879)
Advocat i polític progressista. Graduat en dret el 1833 a Osca. Fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus (1838 i 1843) i fundador del Banc de Barcelona.
Era nebot de Pròsper de Bofarull, amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960.
Fou el pare de Guillem Maria de Brocà i de Montagut.
Brocà i Codina, Josep
(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)
Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.
Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.
Dades dels Països Catalans 