(Lleida, 1934 – 1936)
Nom amb que eren conegudes les reunions entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l’educació.
Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals; hom hi plantejava temes vius sobre els infants.
Després de l’acte públic, eren tractats els problemes professionals.
(Manresa, Bages, 27 març 1892)
Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d’acord amb una iniciativa d’Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català.
Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L’esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu.
Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d’ésser ocupats per catalans.
El 1992 se’n celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.
(Catalunya, 1950 – 1990)
Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.
En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.
Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.
De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.
(Montserrat, Bages, del 12 al 14 desembre 1970)
Tancament al monestir d’uns 300 intel·lectuals catalans en protesta pel procés de Burgos contra 16 membre d’ETA, dels quals 6 són condemnats a mort, que després serien commutades per anys de presó i finalment amnistiats el 1977. Entre els intel·lectuals hi havia artistes, escriptors, cantants, etc.
La Declaració de Montserrat denunciava els mitjans de comunicació espanyols perquè tergiversaven la informació, demanava una amnistia general per a tots els presos polítics i socials, abolir les jurisdiccions especials i la pena de mort, i que s’establís un estat plenament popular, per garantir les llibertats democràtiques i els drets dels pobles i nacions de l’estat, inclús el dret d’autodeterminació.
(Barcelona, 25 juny 1977)
Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15 juny 1977).
Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S’encarregà, mitjançant una sèrie de comissions, de conduir el procés pre-autonòmic a Catalunya, com l’aprovació del projecte d’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19 desembre 1978).
(Barcelona, 19 juliol 1917 – Madrid, octubre 1917)
Reunió extraordinària de diputats i senadors.
Davant la crisis social, política i militar de l’estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país.
La vaga revolucionària del mes d’agost forçà la dimissió d’Eduardo Dato, però alhora espantà la burgesia i Francesc Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d’un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s’estroncà el moviment reformista.
(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928 – 2 octubre 1928)
Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l’Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d’aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol.
A l’assemblea es va aprovar una constitució provisional de la República Catalana i s’intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa.
(Països Catalans, abril 1976 – Barcelona, 8 desembre 1977)
Conjunt d’actes i treballs. Organitzat en diferents ciutats dels Països Catalans amb l’objectiu d’estudiar, defensar i promoure la realitat cultural catalana.
El Congrés, nascut d’una iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va comptar amb la presidència honorària de Jordi Rubió i Balaguer i va ser presentat a València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Andorra la Vella i Barcelona entre l’abril i el desembre de 1976.
Hi van participar prop de quinze mil congressistes i s’hi van adherir mil cinc-centes entitats, distribuint la cultura en diversos àmbits d’actuació. El Congrés promogué diverses campanyes de mobilització, i el 1976 redactà la ponència de continguts culturals, que constituí una proposta de marc institucional dels conceptes de cultura, de catalanitat i de poble als ciutadans dels Països Catalans.
L’any 1977 va presentar les seves resolucions en l’acte solemne de clausura que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona.
El 1979 es constituí la Fundació Congrés de Cultura Catalana, per tal de dur a terme algunes de les propostes del congrés.
Dades dels Països Catalans 