Arxiu d'etiquetes: reunions

Congrés Jurídic Català, Segon

3 Respostes

(Catalunya, 19 octubre 1971 – 18 novembre 1971)

Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d’advocats compresos dintre l’àrea de l’Audiència territorial de Barcelona.

S’examinà l’aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, l’ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d’un organisme legislatiu català.

Congrés Jurídic Català, Primer

6 Respostes

(Barcelona, 17 maig 1936)

Assemblea convocada per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d’Amadeu Hurtado.

Els objectius foren fixar l’abast de l’autonomia aconseguida amb l’Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera.

Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon

4 Respostes

(Catalunya, 30 abril 1986 – 11 maig 1986)

Congrés. Presidit per Antoni M. Badia i Margarit.

Es dividí en set seccions amb una seu particular per a cadascuna d’elles: normalització lingüística (Lleida), mitjans de comunicació i tecnologies (Perpinyà), sociologia (Girona), relació entre llengua i dret (Andorra), lingüística social (Illes Balears), ensenyament i llengua (Tarragona) i història de la llengua (València).

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Primer -1906-

12 Respostes

(Barcelona, del 13 al 18 octubre 1906)

Congrés. Celebrat amb l’objectiu de defensar i d’estudiar la llengua catalana. En fou promotor i president el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover (iniciador del Diccionari català-valencià-balear). El congrés es dividí en tres seccions: la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.

S’hi van inscriure més de 3.000 congressistes, de formació heterogènia, units per l’amor a la llengua, i s’hi van presentar 61 comunicacions, entre els autors de les quals cal esmentar els estrangers B. Schädel, A. Morel-Fatio, R. Foulché-Delbosc, P.E. Guarnerio, J.-J. Saroïhandy i E. Vogel; el castellà R. Menéndez Pidal, i els catalans Pompeu Fabra, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents i Joan Alcover i Maspons.

Les sessions es van desenvolupar dins una atmosfera d’entusiasme, i malgrat el diletantisme d’alguna contribució, el congrés constituí una presa de consciència col·lectiva, assentà les bases d’un estudi científic del català i enfortí l’entitat del català dins el concert de la romanística.

Congrés d’Higiene de Catalunya

2 Respostes

(Barcelona, 27 juny 1906)

Reunió. Organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana.

El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva.

Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social.

Hi participaren 295 congressistes.

Congrés de Jurisconsults Catalans, Primer

6 Respostes

(Barcelona, 1881)

Assemblea. Celebrada arran de la formulació, per part del govern espanyol, d’un projecte de llei de bases del codi civil (1880), el qual representava una amenaça per a la conservació del dret civil català.

Si bé al Congrés s’hi manifestaren sèries discrepàncies, tingué una certa eficàcia com a culminació d’una campanya i aconseguí del govern la promesa de conservar les institucions més arrelades.

Congrés Catalanista, Segon -1883-

3 Respostes

(Barcelona, del 20 al 27 juny 1883)

Assemblea convocada pel Centre Català.

Hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de “La Renaixença”. Els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren.

L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols.

Congrés Catalanista, Primer -1880-

12 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1880 – 14 novembre 1880)

Assemblea celebrada per a fixar l’ideari catalanista.

Hi participaren elements molt diversos: polítics del “Diari Català”, castelaristes de “La Publicidad”, elements de la “Gaceta de Cataluña”, apolítics de “La Renaixença”, literats de “Lo Gai Saber”, amb un total d’uns 1.200 congressistes.

Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del “Diari Català”, davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de “La Renaixença”, que es retiraren del congrés.

Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissió defensora del dret català, la de crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i el de fundar una entitat, que fou el Centre Català, que coordinés el moviment catalanista.

Conferència Nacional Catalana -1922-

7 Respostes

(Barcelona, 4 i 5 juny 1922)

Assemblea política convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals catalanistes.

Tingué com a resultat la creació d’Acció Catalana.

Caputxinada, la -1966-

1 Resposta

(Barcelona, 9 març 1966 – 11 març 1966)

Nom que prengué l’assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l’assistència de 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals.

En assabentar-se’n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l’assaltà i practicà gran nombre de detencions.

Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l’aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituïren la Taula Rodona Democràtica.