Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Déu i Ros, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1835 – 6 desembre 1919)

Polític republicà. Organitzà el Partit Republicà Federal a Olot i comarca; arran de la Revolució del 1868 fou alcalde d’Olot, i organitzà el cos de Voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya.

Quan es produí la insurrecció republicana federal del 1869 pretengué d’ocupar Olot i, en no aconseguir-ho, hagué d’exiliar-se a França. Tornà a l’alcaldia en proclamar-se la I República (1873).

Anticlerical actiu, convertí l’església de Sant Esteve, d’Olot, en caserna i presó. S’encarregà directament del comandament dels Guies Federals de l’Alta Muntanya i resistí, victoriosament, els atacs del general carlí Francesc Savalls pel desembre de 1873.

Després del cop d’estat del general Manuel Pavía (febrer 1874), dimití i es traslladà a Barcelona; aviat, però, tornà amb les tropes del general Martínez Campos per tal de combatre de nou els carlins i Savalls (gener-febrer 1875).

Dethorey i Camps, Ernest Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1901 – Estocolm, Suècia, 24 octubre 1992)

Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria.

Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmia, a “El Día” i “La Nostra Terra”. Col·laborà a “La Voz de Sóller“, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929.

Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil.

Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.

Dalmau i Pla, Laureà

Deixa un comentari

(Agullana, Alt Empordà, 15 abril 1886 – Girona, 2 febrer 1969)

Metge i polític republicà. Exercí a Girona.

Milità en el catalanisme i fundà el setmanari “Catalanitat” (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932.

Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós.

Cuello i Prats, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1824 – 2 juliol 1851)

Polític republicà. Deixeble d’Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari “El Republicano”.

Es distingí en l’aixecament del setembre de 1840 i en el del 13 de novembre de 1841; fou detingut a causa de l’extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s’insurreccionà i el féu alliberar.

Després tractà inútilment d’estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d’emigrar i tornà l’any 1843. Participà en l’aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa.

De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d’en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.

Corominas i Cornell, Eusebi

2 Respostes

(Corçà, Baix Empordà, 2 setembre 1849 – Barcelona, 25 març 1928)

Periodista i polític republicà. Adherit al Partit Republicà Federal, el 1869 creà a Girona el “Boletín Republicano”. Fou un dels fundadors del diari “La Publicidad”, que dirigí prop de trenta anys.

Fou diputat a corts el 1872 i el 1873. S’adherí a Castelar i posteriorment fou partidari de Salmeron. Diputat provincial (1886), regidor de Barcelona (1904-05) i alcalde accidental en diverses ocasions.

S’adherí al moviment de Solidaritat Catalana i resultà elegit diputat a corts per Girona el 1907. A partir del 1913 presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona.

Campana, La -himne-

1 Resposta

(Catalunya, 1842)

Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.

Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).

Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.

Caimó i Bascós, Pere

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 19 abril 1819 – 16 agost 1878)

Polític republicà. Passà part de la seva joventut a Puerto Rico, d’on tornà el 1853.

Capità de la milícia nacional des del 1854, hagué d’emigrar arran de la reacció d’O’Donnell (1856). Quan retornà fou processat per les seves activitats revolucionàries (1859) i empresonat el 1867 i el 1868.

Alliberat algun temps després, fou elegit alcalde de Sant Feliu de Guíxols i membre de la junta revolucionària de Girona. Diputat per la Bisbal d’Empordà, organitzà l’alçament republica del 1869 en aquell districte (Foc de la Bisbal), però fou pres i condemnat a mort. Joan Prim li commutà la pena per l’exili, del qual tornà durant la República.

El 1874, en restaurar-se la monarquia, s’exilià novament fins a l’any 1876.

Brusa, batalló de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1835 – maig 1837)

Batalló de la milícia urbana. Nom amb el qual fou conegut el dotzè batalló lleuger, integrat per elements obrers de tendències republicanes. Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837.

Fou dissolt pel general Francisco Parreño, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba.

Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d’on provingué el nom de la unitat.

Bové i Montseny, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 octubre 1829 – Barcelona, 16 maig 1901)

Polític. D’ideologia republicana, participà, a Madrid, en la revolució del 1854. Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional.

El 1869 fou membre de la Junta revolucionària de Reus i, posteriorment, president del Comitè Republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat.

Bofill i Roig, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1845 – 29 maig 1914)

Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l’alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. El 1903 fou elegit diputat.

Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l’institut de Figueres (1880-1914).