(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.
(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)
Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri.
És autor de diversos escrits piadosos.
(Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889)
Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n’han perdut els poemes, i autor teatral costumista.
Publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana.
(Torà, Segarra, segle XVII – 1744)
Eclesiàstic. Publicà panegírics religiosos i deixà inèdits una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers.
(Manresa, Bages, 1828 – 1890)
Religiós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista.
És autor d’una gramàtica llatina (1866) i d’una de castellana (1867), i d’altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista.
Francesc Gili (Illes Balears, segle XIV – segle XV) Frare mercenari. El 1410 era comanador del convent de Palma de Mallorca. Destacà com a lul·lista. És autor de l’obra Conciones in festivitate B. V. Mariae et aliorum sanctorum.
Joan Gili (Sineu, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629) Religiós. És autor d’un profund estudi bíblic.
Ramon Gili (Catalunya, segle XIX – 1884) Compositor i eclesiàstic. Fou organista de la seu de Barcelona i autor de composicions religioses.
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.
Escriví algunes obres religioses.