(València, finals segle XVIII – Bordeus ?, França, 1835)
Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona “Diario Constitucional” i “Indicador Catalán”, i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses.
L’any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França.
Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.
(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)
Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri.
És autor de diversos escrits piadosos.
(Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889)
Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n’han perdut els poemes, i autor teatral costumista.
Publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana.
(Torà, Segarra, segle XVII – 1744)
Eclesiàstic. Publicà panegírics religiosos i deixà inèdits una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers.
(Manresa, Bages, 1828 – 1890)
Religiós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista.
És autor d’una gramàtica llatina (1866) i d’una de castellana (1867), i d’altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista.
