(Barcelona, segle XVIII – 1821)
Compositor i eclesiàstic. Fou organista de Santa Maria del Mar.
Compongué bon nombre d’obres de música sacra.
Juncà, Benet
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Joaquima de Vedruna *
Veure> Vedruna i Vidal, Joaquima de (fundadora i santa catalana, 1783-1854).
Jayla, Baudili
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. És autor de l’obra piadosa Instrucció del camí de la salut.
Ifern, Narcís
(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)
(o Francesc Ifern) Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.
És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica, del qual es feren com a mínim set edicions el segle XVIII i dues el XIX.
Haleví, Zerahia
(Girona, segle XIV)
Talmudista. Fou famós per les llibertats crítiques que es permetia en parlar dels comentaristes més antics.
Gutiérrez, Francesc
(Xàtiva, Costera, 1562 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1609)
Religiós jesuïta. Escriví obres dogmàtiques i destacà com a predicador.
Guiu -varis bio-
Francesc Guiu (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.
Joan Guiu (Barcelona, segle XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.
Josep Guiu (Catalunya, segle XVIII) Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.
Pau Guiu (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.
Guillén de Mazón, Antoni
(València, finals segle XVIII – Bordeus ?, França, 1835)
Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona “Diario Constitucional” i “Indicador Catalán”, i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses.
L’any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França.
Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.
Guasch -varis bio-
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Gualbes -varis bio-
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
Dades dels Països Catalans 