(el Puig de Santa Maria, Horta)
Caseria, a l’est de la vila, vora la platja. És un antic barri de pescadors.
Torre del Puig, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Puig de Santa Maria
Serrano, Felip
(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – Llombai, Ribera Alta, 1718)
Frare dominicà. Fou auxiliar de l’arquebisbe de València i de l’inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí.
Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.
Sebolla
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Despoblat i partida (l’antic Puig de Sebolla), al sud del nucli urbà.
Sant Jordi del Puig
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Santuari, vora l’antic camí de València, erigit el segle XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat el segle XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València (el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig), fou reedificat el 1926.
És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves. A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica.
Dempere i Puig, Anselm
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 24 març 1727 – el Puig de Santa Maria, Horta, 22 gener 1799)
Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del monestir del Puig i historiador infatigable del seu orde.
Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè.
Company, Llorenç
(el Puig de Santa Maria, Horta, 1414 – Aragó, 1479)
Eclesiàstic. Religiós mercenari. El 1442 anà a Tunis, L’any següent, en un naufragi, caigué en poder dels sarraïns, que el retingueren en captiveri durant tretze anys.
Fou general de l’orde. Gaudí de l’estima d’Alfons IV el Magnànim.
Escriví una obra titulada La cautividad.
Aragó i de Portugal, Alfons d’
(Sogorb, Alt Palància, 1489 – el Puig de Santa Maria, Horta, 16 octubre 1563)
Duc de Sogorb i comte d’Empúries (des del 1522) i duc consort de Cardona des del 1543. Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal. El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona.
Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara (1521). La seva actitud fou elegiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del regnat d’Alfons IV el Magnànim del Panormita (1527).
El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà. Nomenat lloctinent del regne de València (1558-63), promulgà, entre d’altres, una pragmàtica reial que ordenava el desarmament dels moriscs (1563).
Aracristi
(el Puig de Santa Maria, Horta)
(dita també del Puig, llat: Ara Christi) Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi. Situada a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.
Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip IV li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835.
L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.
Esteve i Vilar, Damià
(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – 1692)
Erudit i apologista. Mestre en teologia i religiós mercedari, professà a València el 1650. Fou catedràtic a la Universitat de Tarragona.
Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalano-aragonesa, sobre el qual escriví tres al·legats, dos dels quals foren impresos (1678).
Excel·li com a llatinista i és autor de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi, de La Biblia parva de San Pedro Pascual, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María, publicat pòstumament (1728).
Volgué demostrar que el seu orde havia estat fundat el 1218.
Elionor d’Aragó i de Sicília
(Santa Maria del Puig, Horta, 20 febrer 1358 – Cuéllar, Castella, 13 agost 1382)
Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília.
Esposa de Joan I de Castella i mare d’Enric III de Castella i de Ferran I d’Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d’Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412).
Dades dels Països Catalans 